Valtonyc i el rei

Aquesta setmana Valtonyc entrarà a la presó per cantar. Així de simple i així de dur. Tres anys i mig de condemna. Per més que he buscat, no he trobat ni a Europa ni a cap democràcia avançada del món ni un sol cas en el qual les lletres d’unes cançons hagen sigut l’únic motiu per a empresonar als seus autors. Però Spain is different i ací un cantant entrarà a la presó perquè segons l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Constitucional i d’acord a la Llei Mordassa del PP, Valtonyc mereix presó perquè ha insultat al rei i glorificat el terrorisme.

Seria senzill fer un exercici de demagògia i comparar el cas Valtonyc amb casos com, per exemple el d’Urdangarín i Cristina de Borbó, que segueixen amb la seua plaent vida a Suïssa després del cas Noos. També seria senzill fer una comparació de les lletres de Valtonyc amb les bufonades diàries de Jiménez Losantos, qui ha suggerit bombardejar Barcelona, segrestar als 200.000 alemanys que viuen a Mallorca i disparar als podemites, entre altres animalades, sense que les autoritats judicials hagen mogut un dit.

Seria senzill però no ho faré perquè empresonar a un músic exclusivament per les lletres de les seues cançons és de per sí tal barbaritat que no necessita de comparacions per a rebutjar-ho amb contundència i denunciar la descomposició que pateix la nostra democràcia. Tant que mitjans internacionals com el Washington Post o la BBC es pregunten com és possible empresonar a un músic només per cantar cançons.

Que les lletres d’unes cançons tinguen la consideració d’actes terroristes en el nostre Codi Penal, ratifiquen la putrefacció d’un Estat de dret on tots no tenen els mateixos drets, però el fet que injuriar a un rei puga ser motiu de presó confirma, a més, l’anacronisme de mantenir una monarquia hereditària per la Gràcia de Déu ratificada per Franco abans de morir. Ja que la sentència inclou el delicte d’injúries al rei, han preguntat els jutges a algun dels dos reis que ara mantenim si s’ha sentit ofès? Perquè davant l’ofensa està el perdó, aqueix que promulga el mateix Déu per la gràcia del qual l’estirp dels Borbó s’han perpetuat durant segles sense que ningú els vote.

Que unes cançons tinguen la consideració de terrorisme ratifiquen la putrefacció de l’Estat