Els met­ges del ‘Se­gu­ro’

La Vanguardia (1ª edición) - - OPINIÓN -

Vaig ser met­ge d’as­sis­tèn­cia pri­mà­ria du­rant 35 anys. Al prin­ci­pi ate­níem 65 per­so­nes en una ho­ra; al­guns arri­ba­ven a 100. Des­prés ens van mi­llo­rar les con­di­cions i so­la­ment vèiem 45 pa­cients en dues ho­res i mit­ja. Els úl­tims anys vam acon­se­guir el pri­vi­le­gi de dis­po­sar de 5 mi­nuts per ca­das­cun dels 45 ma­lalts dia­ris; pe­rò no­més ens pa­ga­ven les dues ho­res de sem­pre. Tam­bé he fet guàr­dies hos­pi­ta­là­ries de fins a 48 ho­res se­gui­des; pe­rò el pit­jor de tot van ser aque­lles te­rro­rí­fi­ques tar­des de su­pli­ci am­bu­la­to­ri. La Van­guar­dia em va pu­bli­car qua­tre car­tes de­nun­ciant aquests fets, pe­rò l’únic que vaig acon­se­guir van ser les re­pre­sà­lies del di­rec­tor del meu am­bu­la­to­ri.

Quan vaig com­plir els 65 anys, em va arri­bar la ju­bi­la­ció fo­rço­sa –sen­se cap al­ter­na­ti­va– pe­rò nin­gú no va ocu­par la me­va plaça, i els pa­cients van ser re­par­tits en les con­sul­tes d’al­tres com­panys, aug­men­tant la con­ges­tió.

Els met­ges del Se­gu­ro mai no vam ser ca­paços de mo­bi­lit­zar­nos en de­fen­sa dels in­ter­es­sos dels ma­lalts i de la nos­tra mal­me­sa sa­lut men­tal. Els jo­ves del nos­tre temps són més va­lents, te­nen les idees més cla­res i gau­dei­xen de su­port so­cial. Te­nen –no­sal­tres tam­bé– més raó que un sant.

JOR­DI DESOLA

Bar­ce­lo­na

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.