Barcelona, t’estimo

Barcelona, ja sé que no ets la meva ciutat, però ja fa un munt d’anys que visc amb tu. Tinc els meus amors dividits entre el lloc que em va veure néixer i va compartir la meva infantesa, i tu que has fet que la meva immigració hagi estat tan plaent durant el període més llarg i important de la meva vida. Els meus sis fills han nascut aquí i ara tots estan repartits pels teus voltants, feliços d’ésser al teu niu. Ets maca per naturalesa. Quan pujo al Tibidabo, sovint m’aturo a mirar des de dalt i veig una ciutat de dimensions més aviat petites, però de gran bellesa. El mar calça els teus peus i la muntanya corona el teu cap; tots dos defensen la teva identitat i així és impossible que res de tu sigui lleig.

Per això estic tan orgullosa de viure dins les teves muralles, muralles que s’han fet grans des que els romans et deien Barcino. De vegades, quan faig turisme amb algú de fora no deixo d’elogiar la teva història i llavors t’estimo més. Ara ja sóc gran i puc dir sense dubtes que no existeix lloc millor on viure que Barcelona. Cada dia gaudeixo més passejant pels teus carrers, comprant als teus mercats, parlant la teva llengua.

Te hablaré también en castellano, mi lengua materna, que convive con la tuya. Esa convivencia es indispensable para que tu vida cotidiana siga siendo feliz. Así te veo yo, i per molts anys! T’estimo Barcelona, recorda-ho.

FELISA CASALIÑAS

Barcelona