Ampliar mires

El darrer text de la Lomce l’han rebut els representants de la Generalitat com una llei recentralitzadora i un atac frontal a Catalunya. Em pregunto si tots ells, malgrat les conviccions polítiques que tenen, no estan obligats a jutjar les coses amb un mínim d’objectivitat i no creure que el seu model és perfecte i és l’únic possible.

La proposta albira un ensenyament en què el castellà (a petició de la família) pugui ser idioma vehicular en una proporció molt escassa. Tan maligna és la proposta en una població bilingüe? S’acusa el senyor Wert d’obrar per raons polítiques. No ho estan fent els polítics catalans en arraconar el castellà a dues hores setmanals? És raonable que una família de fora, si ha de venir temporalment a Catalunya, no sàpiga on portar els fills al col·legi? En nom de quina llibertat s’aixequen tantes barreres?

Vaig anar a l’escola alemanya de Barcelona, on el 50% de les classes eren en castellà i el 50% en alemany. Si sé quelcom d’aquesta segona llengua no és precisament perquè amb dues hores a la setmana d’alemany ja n’hi hagués prou. La immersió lingüística, que comparteixo, no s’ha de consumar amb gairebé totes les classes en una sola llengua. I senyora Rigau, que el seu model no és l’únic possible ho pot veure si va a la Catalunya Nord. Expliqui si allà fóra concebible que només s’impartissin dues hores de francès a la setmana. En fi, crec que el Govern català es confon interessadament i injustament d’enemic.

JORDI PEDREROL I JARDÍ

Sant Cugat del Vallès