Diners per a la ciutat

Deu ser en nom de la democràcia que aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona un casament que ha merescut portades. Els gestors que tenim entre tots empleats a l’Ajuntament han decidit posar a disposició de la feliç parella i els seus convidats una sèrie d’institucions i mitjans públics per tal que recordin per sempre amb emoció un dia tan assenyalat. Molt bonic tot.

Aquests gestors ens diuen que la boda ha deixat “a la ciutat” uns 60 milions d’euros. Com que la ciutat no és una senyora a qui puguem demanar còpia de la seva llibreta d’estalvis, espero dels nostres treballadors –l’alcalde, el primer– la ràpida publicació del corresponent estat de comptes: despeses i ingressos quadrats al cèntim, detallant-ne, un per un, els conceptes, i també una llista completa de com revertiran en benefici de tots aquests milions que ha rebut el compte corrent de la ciutat: quins carrers es reasfaltaran, amb els imports corresponents i amb informació de l’empresa o empreses a qui s’encarregui la feina; quines estacions de metro es milloraran, quins semàfors es canviaran, i quines façanes es netejaran.

La democràcia o és transparència, o bé és una estafa. Espero, doncs, que els gestors que paguem entre tots aprofitin els mitjans de què disposem en aquest segle XXI per publicar tota la informació, perfectament detallada, de manera immediata. Naturalment, no penso només en la gestió pública d’aquest casament, sinó de qualsevol bé públic, que vol dir de tots.

FERRAN PORTA

Berlín