L’actitud dels polítics

Aquesta setmana s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès la candidatura Millor Barcelona, una coalició de Solidaritat Catalana i Reagrupament. Quants partits més que volen la sobirania del nostre poble han de presentar una candidatura? Ens hem begut l’enteniment? Estic emprenyada, sí. Amb les retallades socials, sí. Amb les retallades sanitàries, sí. Amb les retallades en educació i ara amb el 25% d’hores de castellà a l’escola, sí. Amb la falta d’inversions a Catalunya, sí. Però, sobretot, estic emprenyada amb els nostres polítics.

El procés no serà fàcil, ho sabem prou bé i ens entossudim a tirar cadascú cap a la seva banda quan la dita popular ens diu ben clar que la unió fa la força. La societat civil ha estat capaç d’omplir els carrers per la Diada, com ha demostrat a bastament aquests darrers anys clamant que volem un Estat propi. El 2011 ens vam manifestar sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”, el 2012 vam fer una cadena humana i el 2013, la Via Catalana. I ara ens fan decidir i dividir per dir a les urnes qui són els més guapos?

Nosaltres, la gent del carrer, sortim a demanar llibertat pel nostre país sense mirar a qui donem la mà a la Via Catalana o amb qui fem la barra vermella de la se- nyera i no ens amoïna saber quin partit votaran. Per què els polítics no són capaços de fer-ho? On ens portarà aquesta actitud? Vigilem bé allò que fem perquè després no hàgim de lamentar-ho.

Tant me fa allò que diguin les enquestes, però si en fessin una preguntant-nos als ciutadans si els nostres polítics ho estan fent bé, crec que sortiria un suspens monumental.

ROSA BOVER

Barcelona