Fonètica excloent
En els exàmens de selectivitat d’aquest anys hi ha hagut unes quantes incidències que sembla que no siguen massa importants perquè els mitjans de comunicació no n’han fet tant de ressò. Així, l’enunciat de fonètica de l’exercici de llengua catalana i literatura ha estat força desafortunat per als parlants de la variant nord-occidental, ja que els alumnes d’aquesta zona s’han tornat micos buscant sons palatals fricatius sonors –tot i que algun se’n troba, però no pas els que indica el solucionari– a l’embarbussament tan popular “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat”. Se sap que aquest so només es pronuncia entre vocals en determinades zones del domini lingüístic.
Cal ser conscient de totes les varietats que constitueixen una llengua i, sobretot, els que redacten els exàmens d’aquesta matèria són els que han de tindre més consciència d’aquests aspectes. Esperem que rectifiquen aquest error que deixa desconcertats molts parlants de la zona més occidental del català. Des del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre reivindiquem sons fonètics, formes lèxiques i formes verbals, entre molts altres aspectes lingüístics, propis de la zona i totalment acceptats i normatius.
CARME CRUELLES ROSALES
Sant Carles de la Ràpita
la ciudadanía, y, en particular, del colectivo de gays, lesbianas y transexuales. Los colectivos LGTB no podrán olvidarlo fácilmente. Muchas personas de varias edades y condición social pasaron por la Casa de la Villa de Madrid para despedirle en su capilla ardiente.
Recuerdo imágenes televisivas de hace pocos días acompañando a amigos y compañeros de partido en la última campaña electoral. Estuvo hasta el final regalán- donos, de forma espontánea, su amplia sonrisa y demostrando que, sabiendo que la muerte le rondaba cerca, la iba a recibir con la rabia de no poder desasirse de ella con tan sólo 54 años y con la entera e incólume dignidad de no dramatizar su conocido fin.
Pedro era vitalista, leal a sus amigos, con un gran corazón generoso sin recovecos. Su largo recorrido como persona comprometida política y moralmente con los colectivos preteridos injusta-