El cònjuge de Colau

En l’etapa de la transició es va estendre l’hàbit d’assignar als càrrecs polítics assessors no funcionaris. En aquell moment podia justificar-se perquè se suposava que una gran part del funcionariat era franquista. Però passats gairebé quaranta anys, se suposa que els sistemes de selecció dels funcionaris estatals i locals garanteixen llur capacitat tècnica i llur neutralitat política. Als països normals, com ara França o el Regne Unit, els polítics no disposen d’assessors no funcionaris. La cobertura política correspon al titular del càrrec i l’assistència tècnica, si cal, la presta el funcionari professional. Però a Espanya i, per desgràcia, a Catalunya, subsisteix l’hàbit d’assignar als polítics assessors no funcionaris, pràctica que multiplica innecessàriament la despesa pública.

El nomenament del cònjuge de Colau no és, potser, corrupció. Però és, com a mínim, mimetisme cursi, que no s’hauria de permetre una política que es presenta com a innovadora.

JOSEP ARIAS VELASCO

Barcelona