Provocacions

Què se n’ha fet de la conciliació, de l’acord, del diàleg? Ho dic perquè des de fa uns anys tot el que vam aconseguir després de la transició ho estem malbaratant.

Una sola reflexió: per quina raó, en nom de quins valors, estem caient, els uns i els altres, en tanta provocació? Una bandera de més, una de menys, un bust que es treu i un altre que es posa, un carrer que canvia de nom fins que arribi un altre que ho torni a canviar, etcètera.

I això passa a tots dos costats, a l’esquerra i a la dreta. “Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”, deia Antonio Machado. Algú pot respondre que aquesta, precisament, és la raó per sortir d’Espanya, però no m’ho crec per una senzilla raó: també entre els que ho volen aconseguir, entre ells vull dir, hi ha un bocí, de vegades, un gran bocí de provocació. Veritablement, aquest país té remei?

JOAN MARÍN MARTOS Subscriptor Molins de Rei