Igualtat davant la llei?

Cada vegada que es parla que tots som iguals davant la llei penso que ens prenen el pèl, atès que Catalunya i potser altres comunitats estan diferenciades en el que paguen i en el que reben. Paguem doble o triple per l’estalvi, o sigui, IRPF per rendiments de l’estalvi, pel nostre patrimoni, per donacions a fills, per transmissions per herències, per IBI, etcètera.

Algunes comunitats paguen molt poc o gens en aquests im- postos de l’estalvi. Altres protesten si els diuen de rebaixar o treure ajuts que provenen de la resta de comunitats i no entenen que s’han d’espavilar en un país on es pot. No som tots iguals davant la llei, ni molt menys.

A qui s’ha d’ajudar és a aquells que no es poden valer per si mateixos i, en canvi, aquí s’especula o no es pot. Tenir millors pensions per a aquells que, amb el que reben, no poden viure, i n’hi ha molts. No podem donar per donar, hem de fer pedagogia del treball i no de les subvencions injustes.

Tampoc s’han de llençar els diners en aeroports, autopistes o AVE que no serveixen de res per al conjunt o per a ningú, ja que no es fan servir ni aporten res a les zones a promocionar. Tampoc en sous escandalosos de molts polítics. S’ha de suprimir alguna cambra com el Senat, posar mitjans seriosos perquè no hi pugui haver corrupcions, comissions i altres tripijocs que ens avergonyeixen a molts i perjudiquen a tots.

En canvi, un ciutadà honrat, si es descuida o s’equivoca en qualsevol pagament d’impost, al moment ja té la sanció.

PERE BOSCH

Sentmenat