També vaig conèixer Gaudí

La raó que m’ha empès a escriure aquesta carta és l’obituari del doctor Andreu Clarós publicat a l’edició de dimarts, en què es diu que el doctor va ser l’última persona que va conèixer Antoni Gaudí. Jo que el mes de gener vaig complir cent anys, també el vaig conèixer i n’exposo tot seguit les circumstàncies. Prèviament però, vull explicar que vaig tenir el goig de conèixer el doctor Clarós dues setmanes abans de la seva mort: ens vam veure per parlar d’un fet en què coincidíem, i era que ell, jo i les nostres famílies havíem col·laborat en la salvació dels monjos de la cartoixa de Montalegre l’any 1936, i al llarg de la conversa vam descobrir gratament sorpresos que també coincidíem en el fet d’haver conegut Gaudí.

Quan jo tenia vuit o nou anys era escolanet de Sant Felip Neri. Gaudí era membre d’una societat de pietat a Sant Felip, a la qual perta- nyia també el meu pare, i els diumenges es trobaven per pregar, conversar i fer activitats de lleure. Gaudí no hi venia gaire, ja que sempre estava enfeinat amb algun projecte.

Un diumenge que jo havia acompanyat el meu pare i estava allà jugant a futbol amb altres nens escolanets, ens van avisar que paréssim perquè entrava Antoni Gaudí. Estàvem tots molt emocionats, i ens van fer arrambar a la paret per deixar-lo travessar el pati tranquil. Recordo que portava una casaca vella i bruta, perquè era pobre. Va travessar el pati i, quan va arribar a la porta de la sala, es va girar cap a nosaltres i ens va dir: “Nois, moltes gràcies, eh?”. Ens vam quedar atònits, tenia una figura de profeta, un magnetisme i un carisma indescriptible, que atreia tothom. Ho recordo com si fos avui.

MANEL CERVERA FITA

Vilafranca del Penedès