Àfrica es queixa

Penso que les nostres pròpies preocupacions, les del dia a dia, ens fan passar per alt les dades sobre les víctimes mortals d’immigrants a la Mediterrània, ja són més de 2.000 en poc més de sis mesos els ofegats en naufragar en el seu intent de passar el canal de Sicília. Molts són refugiats de guerra, però la majoria busquen condicions de vida millors que les del seu territori, on malviuen miserablement.

Però no és només a les aigües de la Mediterrània; al Marroc, a Turquia i a Grècia molts ciutadans africans intenten entrar a Occident. Creuen que la seva condició d’éssers humans els dóna dret a aspirar a les condicions del benestar social europeu, encara que sigui arriscant la seva vida i treballant de sol a sol. Àfrica es queixa, la seva ciutadania reclama. Una part molt important dels seus mil milions d’habitants viuen en condicions penoses. La Unió Africana, cinquanta-tres estats, es veu impotent per avançar en la millora de qualitat de vida dels seus socis més pobres o deficientment administrats.

És el moment en què l’ONU s’ha de prendre més seriosament el problema d’Àfrica. Si bé Europa és veïna i es pot sentir més responsable, Àfrica és un problema d’abast mundial. No és problema de pocs anys, però sí d’una acció internacional continuada, valorada per accions amb velocitat de creuer realment ininterrompuda. És l’única fórmula que evitarà que segueixin morint éssers humans que intenten viure dignament. És la seva forma de queixar-se d’un món que encara està lluny de respondre a una solidaritat global.

JAUME VALLÈS MUNTADAS

Sant Adrià de Besòs