Jo tinc càncer

Gener del 2014, diagnòstic: càncer d’estómac. Operat amb èxit i totalment eradicat. Però el juny del 2015 torna amb força i ja em donen unes dates d’esperança de vida. Cop baix molt dur. Explicar-ho a les persones del teu entorn no és difícil, només has d’escollir a qui ho fas. Puc assegurar que gaudeixes d’un suport de valor incalculable. Ja no et diuen res que no vols sentir, només sents que són al teu costat i parlen amb tu sense tocar el tema. El mateix he trobat amb els meus metges. Per precaució en un principi no aprofundeixen en el tema, però després de demanar que volia les coses clares i al dia, ara tinc un altre suport de valor incalculable. Es tracta de no donar més importància de la que té la qüestió i parlarne tan clar que sembli que és un fet natural. A mi m’ajuda tant i tant aquest sistema que només tinc ganes de lluitar i sobreviure per la gent que he triat tenir al meu costat. Està a les meves mans triar el que vull sentir i com ho vull sentir.Tot i així, reconec que potser algunes persones no responen com voldríem, però som humans i hem de respectar en tot moment el que ells creuen que fan a fi de bé. Jo sí que prefereixo els que semblen viure en un món a part i fan com si no passés res. Saben què passa però hi ha moments que no parlarne i riure i viure feliç és d’agrair. No oblidem mai que aquell que ens estima no vol causarnos dolor, encara que sembli que allò que hi posa és fredor. Jo he triat parlar obertament sempre del tema, no amagar-me del que tinc, fer partícips els que em coneixen del que hi ha i incloure’ls en el meu dia a dia com un tema més que solucionar, perquè amb força i cap clar podem allargar la nostra estada amb ells. Quan arribi l’hora, serà el que m’emportaré al carrusel: el vostre suport, la vostra companyia, el vostre respecte, el vostre amor...

JORDI FORCADA MUNTANÉ

Barcelona