Un sol poble

A Catalunya tenim una gran diversitat de parles, religions i sentiments de pertinença, i, tanmateix, som un sol poble. Després del 27-S ho hem de continuar sent, sense cap trencament interior del país o amb les gents d’Espanya, tot preservant els sentiments més íntims de cadascun de nosaltres. Això no és sinó un desig, un desig que només serà possible amb generositat per part de tothom, de Catalunya i d’Espanya.

Una majoria d’escons independentistes, però no de vots, ens hauria de portar a un pacte que ens conduís a un Estat confederal. Si a més hi hagués una majoria de vots, el pacte ens portaria a una confederació de dos estats sobirans, amb una solidaritat justa, la cooficialitat de les dues llengües i la doble nacionalitat. En qualsevol dels dos casos el poble català seria consultat en un referèndum vinculant, després de fer els canvis constitucionals previs.

Tot el procés seria totalment legal i a Catalunya, més que mai un sol poble, tothom acceptaria el resultat final. La vida continuaria com ara, però un xic millor. Les relacions amb Espanya serien cordials i la pertinença a Europa es mantindria. S’hauria preservat el principi democràtic i el respecte a les lleis, amb cessions mútues per acostar-nos a l’altre. Una utopia? Potser sí, però la generositat pot fer possible allò que sense ella semblaria impossible.

A. MUSSONS REQUESENS

Quart