El joc dels disbarats

César Alierta comenta els desastres de la independència. Pronovias amenaça amb marxar de Catalunya. La confederació de bancs i caixes anuncia que marxaran els bancs del nostre territori per indefensió legal, i el Banc d’Espanya alerta sobre el corralito que ens caurà a sobre com una plaga bíblica. Aquestes són només algunes de les interessants aportacions que, en lloc de fernos saber les bonances de pertànyer a Espanya, ens anuncien que res pot ser pitjor per al futur de Catalunya que la independència.

La realitat, però, és tossuda, i el dia 28-S, si els vots i els escons favorables a la independència no arriben, cap dels dos, al 50%, el procés haurà entrat en via morta. Si el recompte donés una majoria absoluta en escons, però no en vots, s’entreveu una llarga negociació que pot durar tota una generació, fins arribar a un model confederal. Si les eleccions ofereixen una majoria absoluta en escons i en vots, de manera democràtica, pertoca al Parlament decidir els passos que cal seguir.

La democràcia participativa d’Atenes del segle V i IV a.C. va esdevenir una democràcia representativa a finals del segle XVIII. Gràcies a les revolucions liberals d’Anglaterra, els Estats Units i França, ara gaudim de democràcies modernes com la nostra.

Cal afrontar les eleccions de manera assenyada i amb disposició d’acceptar-ne tots el resultat. Mentrestant, les amenaces no fan por sinó que reforcen la idea que un model millor és possible. La

gran beneficiada del moment polític actual serà Espanya, que, després de tanta amenaça, o es reinventa o s’esvaeix.