Cardiopatia congènita

En La Contra feta a la Concha Garcia (19/IX/2015), mare d’una nena afectada d’una cardiopatia congènita, es destacava com a titular de l’entrevista: “Una emoció va emmalaltir la meva filla i una altra la va curar”.

Com a mare d’un fill mort per una cardiopatia congènita i d’un altre fill portador del gen causant de la malaltia, vull expressar la meva opinió sobre l’entrevista. Al marge de la comprensió i empatia que puc sentir envers la Concha i la seva família per la dificultat i patiment que comporta veure un fill malalt, no puc evitar enutjar-me davant la simplificació que fa de les causes que provoquen les malalties, ja que les vincula a les emocions i en el cas concret de les cardiopaties les relaciona amb el rebuig.

No nego que les teràpies emocionals puguin ajudar qualsevol malalt i, fins i tot, que certes malalties poden tenir un origen relacionat amb les emocions, però afirmar que les cardiopaties congènites, que en la majoria de casos afecten molts familiars, vénen provocades pel rebuig o patiment matern em sembla poc rigorós. Si fos així en Guillem, el nostre fill, estaria avui amb nosaltres ja que va ser un nen molt estimat des del primer moment en què vam saber que seríem pares fins a l’últim dia de vida. Sé que és una entrevista i és una opinió personal de la Concha, i per aquesta raó sentia la necessitat d’expressar la meva opinió, ja que nosaltres intentem que es busqui la causa d’aquesta malaltia congènita mitjançant la investigació i la part de les emocions l’apliquem, igual que fa la Concha, a l’estima cap als dos altres fills que tenim.