Celibat sacerdotal

El teòleg del Vaticà Krzysztof Charamsa em sembla que s’ha equivocat en sortir de l’armari amb la parella. Trobo que és una actitud de provocació innecessària que desacredita la mateixa manifestació de ser homosexual, ja que no va lligada necessàriament a tenir parella i menys a exhibir-la. Imaginem si seria lògic que, per manifestar la seva heterosexualitat, molts sacerdots ho fessin amb una parella femenina, per acreditar-la.

Aquest teòleg, ara ja figura mediàtica, barreja l’homosexualitat amb la ruptura del celibat sacerdotal com si fossin dos fets inseparables. És trist veure com es desacredita una natural expressió sexual amb maniobres poc sensates que ens porten, una vegada més, que es presenti l’homosexualitat de forma poc normalitzada i en aquest cas una mica teatral. El que dic no és qüestió d’homofòbia sinó de sentit comú.

Per estar en contra del celibat eclesiàstic no cal ser gai ni tenir o exhibir cap parella. És un tema per tractar al marge d’una determinada tendència sexual, ja que n’implica moltes, dintre de l’àmbit del sacerdoci i també dels integrants de les ordes religioses.

Una altra cosa és la repercussió pública que aquesta anècdota pugui provocar al Vaticà, en un moment en què està tan proper el congrés sobre la família i, per descomptat, als mitjans de comunicació, que en trauran un bon partit. Penso que si el protagonista d’aquesta història volia fer mullader ja ho ha aconseguit. Però no ha fet un bon servei a la normalitat homosexual.

LLUÍS SERRAT PAGÈS

Sils