Crisi a Volkswagen

El que ha passat amb el gegant automobilístic alemany és un exemple miniaturitzat que permet entendre la crisi econò- mica que començà l’any 2008 amb l’esfondrament de Lehman Brothers. La caguen els de dalt i ho paguen els de baix. És evident que el frau comès amb els motors dièsel passarà factura –reducció dràstica de despeses, inversions i llocs de treball–. Veient-ho a venir, Martin Winterkorn, expresident de la marca alemanya des que va esclatar l’escàndol, va dimitir demanant una indemnització de 28,6 milions d’euros. Tot un exemple de responsabilitat amb l’empresa, ara febrilment ocupada a calcular unes pèrdues que es preveuen de milers de milions. Un altre exemple empresarial a seguir és el de Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, que a l’octubre del 2010 va declarar que s’havia de treballar més i guanyar menys per sortir de la crisi. Ara és investigat per presumpta estafa, apropiació indeguda, blanqueig i evasió de diners. Com els directius i alts càrrecs d’entitats bancàries sanejades amb diners pú- blics que s’atorguen indemnitzacions i jubilacions milionàries, com la CAM, Bankia, Caixa Penedès o Catalunya Caixa. La conseqüència: milers de treballadors acomiadats i ells evitant la presó eternitzant els processos judicials, pagant fiances, retornant les indemnitzacions o, en el pitjor dels casos, sense passaport. Au! Sense sortir d’Europa! Castigats per dolents! Pobrets.

RAMON GAUSACHS CALVET

L’Hospitalet de Llobregat