L’imperi de la llei

Dijous 15 d’octubre es va produir un fet excepcional en democràcia: el president de la Generalitat de Catalunya va haver de declarar al TSJC per haver permès que les catalanes i els catalans poguéssim exercir el nostre dret a vot.

El Govern del PP, malgrat la seva majoria absoluta, no ha estat capaç de solventar el repte de Catalunya per la via política. S’ha aferrat a la justícia com a una crossa infal·lible per malmetre el procés català. Utilitza les lleis, la Constitució i, fins i

tot, amenaça amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que pot arribar a la inhabilitació del president de la Generalitat.

Mentre el Govern del PP exigeix obediència cega a les comunitats autònomes i s’omple la boca de lleis, el mateix Govern incompleix reiteradament les nombroses sentències del Tribunal Constitucional relatives al 0,7% de l’IRPF, destinat a finalitats socials. El súmmum del cinisme!

Mentre tots els mitjans de comunicació del món sencer s’han fet ressò de les manifestacions multitudinàries que, des de fa uns anys, es produeixen a Catalunya, el Govern espanyol les ha obviat completament. Els mandataris de Madrid han deixat ben clar que no desitgen ni diàleg ni consens. Quan es troben amb gent que no es doblega, utilitzen l’arma més eficaç: expandir la por fins el darrer racó.

Amb quina autoritat moral, un govern farcit de corrupció gosa erigir-se en valedor de la justícia? Amb cap ni una. La insolència que empra en les seves manifestacions públiques em fa feredat.

CECÍLIA LLESUY

La Pobla de Segur