Impostos a Catalunya

S’acaba un any intens electoral i, amb ell, una oportunitat històrica d’entendre per fi un dels grans misteris econòmics d’aquest país: per què a Catalunya paguem sempre més per tot. Ningú s’ha dignat a donar una explicació de quins són els motius pels quals aquí l’IRPF és dels més alts del país i del món, o l’impost de patrimoni, o el de successions, o el de donacions, o el d’actes jurídics, o l’IBI, o les plusvàlues municipals. Però també les taxes universitàries, el transport, la sanitat, l’educació, el combustible, l’IPC... Tot, absolutament tot, és aquí més car.

Aquesta situació, evidentment, fa que les empreses siguin menys competitives i també està portant que la recaptació disminueixi, perquè les empreses i les persones que poden marxen, i moltes d’altres ni tan sols ja vénen.

Aquesta situació fiscal diferencial és anticonstitucional i també és contrària al desenvolupament de Catalunya però, curiosament, en aquestes eleccions en què s’ha parlat des de la independència fins a la suspensió de l’autonomia, des del corralito fins a la sortida de l’euro, ningú ha explicat el perquè d’aquesta situació fiscal asfixiant. I és que sembla que qualsevol partit que governi, tant al Govern central, com a l’autonòmic, com als ajuntaments catalans, sigui de la ideologia que sigui, tots coincideixen en un únic punt: seguir apujant els impostos a Catalunya.

JOSEP MARIA GALOPA

Barcelona