Nens i terrorisme

Crec que hem de tenir clar, pares i professors, que no parlar als nens de temes delicats, com el terrorisme, no evitarà que pensin sobre l’assumpte. Sovint obviem aquests temes, com si no haguessin d’existir a ulls dels nanos, perquè ens envaeixen les pors i els dubtes: Ho faré bé? Serà pitjor si ho explico? Com ho enfoco? Però els problemes existeixen i els nens miren, escolten, pensen i dedueixen per si sols si no els donem l’oportunitat de fer-ho amb nosaltres.

Un exemple és la Lucía que, amb set anys, li diu a la seva mare: “A París seran més pobres”. La mare li contesta que no, que només tindran més por, però la filla argumenta: “No, mama, perquè la gent no hi anirà tant i les botigues no vendran”. Com veieu, les criatures es preocupen i tenen raonaments sorprenents, fins i tot busquen solucions, com quan la mateixa Lucía, unes setmanes abans, amb les imatges dels refugiats de Síria, va dir: “Mama, tots aquests nens que surten de l’aigua poden anar a la granja escola, que hi tenen molts llits”.

Ella és una mostra de com raonen les criatures per si soles i que no els podem fer viure en un món sense problemes. Parlem amb ells de qualsevol tema per deduir junts, amb delicadesa però sense por, perquè són capaços d’entendre, d’afrontar i d’acceptar el que passa millor que nosaltres.

CRISTINA GUTIÉRREZ

Santa Maria de Palautordera