País, on vas?

Des de fa més de dotze anys, i diverses vegades, he intentat fer pactes per a les eleccions municipals entre gent dels Maulets (actual CUP) i gent d’una barriada de Mataró (l’Alternativa Veïnal). Els programes socials eren similars però els pactes mai fructificaren perquè els Maulets (CUP) consideraven que la gent de la barriada no defensava la independència. Conclusió: les barriades –l’àrea metropolitana– no s’han apuntat mai al procés. I el procés no ha guanyat les eleccions dites plebiscitàries; està encallat. Els discursos bunqueritzats republicans anticapitalistes expulsen qualsevol opció política o social que no estigui d’acord amb els seus purismes.

El senyor Mas encara representa el que està quedant de les classes mitjanes catalanes, una força que està minvant a marxes forçades. Fer unes eleccions anticipades és la mort definitiva del procés. Voler pactar amb aquest purisme de via estreta és també donar l’estocada definitiva; no es té la majoria per enfrontar-se a Espanya. L’independentisme català, malgrat que molta gent no ho cregui, és progrés. S’hauria de pactar amb el que representa el dret a decidir, la majoria de Catalunya; aparcar la declaració sobiranista i jugar en la política espanyola, que encara tenim força.

No fer-ho és endinsar-se en una via morta o, el que és pitjor, deixar òrfena aquesta classe mitjana que es dividiria entre una nova dreta catalana que es construirà i una esquerra sols independentista folklòrico-talibanera. No acceptar aquesta dura realitat és caure ja en el ridícul.

CARLES FORNS ROS

Mataró