Espectadors astorats

Després de la rocambolesca assemblea de la CUP de diumenge passat, els de Junts pel Sí ja han declarat que no faran cap més oferta esperant la decisió final dels antisistema dissabte vinent. Però llegint les informacions que ens arriben per la premsa, encara tenen alguna esperança o confien que finalment es decideixin a investir el president en funcions Artur Mas. També s’ha de destacar que gent important de dintre de Convergència ja titllen directament de “ridícul” tot aquest camí que no ha conduït enlloc i que tan lluny ens havia de portar.

Sincerament, jo penso que, sigui quina sigui l’última i definitiva resposta dels cupaires, Convergència i Esquerra haurien de treure ja d’una vegada la personalitat –i fins i tot la dignitat– que sembla que a vegades s’han deixat un pèl de banda i dir simplement: no, gràcies. És, penso, el millor camí que es pot escollir ara mateix després de tres mesos de converses, després de tres mesos en què tots plegats s’han intercanviat cromos, per dir-ho suaument, i a vegades prescindint de la imprescindible generositat davant d’uns ciutadans que han estat espectadors astorats i insòlits del que estava passant, ja que, en definitiva, s’han jugat la governabilitat del país en una partida d’escacs, pensant, sobretot, en el protagonisme dels uns i els altres.

RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu