Lluny d’Europa

Els que aneu amb metro cada dia a treballar recordeu, algú, l’última vegada que vau viatjar una setmana sencera sense vagues, incidents o cap altre desastre inesperat? Es fa difícil. El dia 4 de març hi va haver una aturada a les 14 h a la línia 5 entre les estacions de Sants Estació i Pubilla Cases, hora punta d’un divendres. Obligada a recórrer a l’autobús més

proper, em trobo el que sempre es diu que passa i que ningú no hi acaba fent mai res: passatgers atapeïts a la porta d’entrada i un passadís buit de caps a la part del darrere.

Sense aconseguir pujar-hi, arribo a casa una hora més tard de l’habitual i remato la mala estona conversant amb una veïna que em deixa estupefacta. Té un fil de veu que m’inquieta i m’atemoreix alhora. “És que la meva mare figura com a ingressada a l’hospital –està molt malament–, però la tinc a casa perquè no hi tenen llits”. Sense paraules. “Ve una infermera cada matí i fins l’endemà”.

Callo per no explotar. I mentre poso la clau al pany, em pregunto si algú pot dir que Barcelona és una capital europea.

CARLA PASCUAL ROIG

Barcelona