Valorar la vellesa

Sóc dels que pensen que, avui, la bellesa i la joventut són la meta suprema. Un culte que és signe de la nostra època, la de la imatge. Em pregunto si valorem prou la saviesa de l’edat o, al contrari, l’amaguem, marginant així els nostres avis, talment com éssers passats de moda, que no entenen res i, a sobre, molesten.

La nostra societat moderna sembla que valora molt més la productivitat i la utilitat immediata que l’experiència, com a mare de la ciència. El respecte per la saviesa de l’edat, pels seus valors i consells sembla que ha passat avall. Ara bé, com que sóc optimista de mena, m’agrada pensar que no som pocs els que som conscients que, tard o d’hora, ocuparem el lloc que ara ocupa la gent gran.

I com diu el popular poema de Teodor Baró Surera El plat de fusta: tal faràs, tal trobaràs.

FRANCESC S. VILASECA

Barcelona