Nutrició per a animals

Una altra vegada unes persones que no conec de res han decidit donar-me consells sense im- portar-los si ho rebré bé o emprenyat, si em cauran bé o no (més aviat no). S’han posat, com si de cop fossin unes estrelles de la nutrició veterinària, a dir-me que el meu gos està gras, que ha de córrer més, que necessita exercici.

És una labrador femella molt corpulenta –de fet és més alta que el mascle normal– i sí, no diré que no li sobri algun quilet, però en cap cas es pot dir obesa. Per aquesta raó li controlem molt els àpats, donant-li pinso especial i vigilant les llaminadures, una feinada. I ve una persona a qui no he vist mai a dir-me el què i com he de fer amb el meu gos.

Futurs dietistes aficionats: quan aneu pel carrer i veieu algú amb un gos, feu el favor de guardar-vos els comentaris vers el ca (sobretot els que patiu obesitat i jo no us contesto com us mereixeríeu). Poden ofendre, però, esclar, potser d’això es tracta.

RAFEL ORIOL I RADIGALES

Barcelona