Sorolls i gossos

Fa un temps, el gos era necessari per a l’home: havia de vigilar el ramat, la casa pairal i fer companyia al pagès. Actualment, el gos s’ha fet l’amo de les nostres vides, fins al punt de fer-se molest a causa de l’incivisme dels seus amos, cada cop més tolerables amb les seves malifetes.

Estic d’acord amb el senyor Josep M. Argilés (“Els lladrucs dels gossos”, 30/IV/2016) pel que fa a les molèsties d’aquests animals pels lladrucs insuportables que hem d’aguantar. Malgrat que hi ha una ordenança que prohibeix que els animals estiguin sols a casa durant hores, o que els deixin a les terrasses o balcons, pocs compleixen la llei. I quan vius en un barri on hi ha cases unifamiliars, on la majoria té gos, imagineu el mal de cap que això provoca.

Així que jo també demano que els gossos no hipotequin la nostra qualitat de vida. Tenim tot el dret a viure tranquils.

PILAR SALÓ GÓMEZ

Barcelona