Discreció en política

Puigdemont explica que hi ha un enorme interès exterior per conèixer el que està passant a Catalunya i ho diu immediatament després de la negativa de Juncker i Schulz a rebre el màxim representant polític del nostre país, quan primer s’havia informat que no estava a l’agenda catalana visitar-los, més endavant desmentit tot pels serveis de premsa dels dos màxims mandataris europeus que van confirmar la petició feta (“Juncker i Schulz al·leguen problemes d’agenda per no veure Puigdemont”, Política, 3/V/2016).

Potser ja seria l’hora que des de les més altes autoritats catalanes es tornés a fer ús de la modèstia i reconèixer d’una vegada les grans dificultats que s’estan trobant per assolir el somni d’una república catalana. Sempre he cregut que la política i la diplomàcia d’alta volada volen molta discreció, molt silenci i molta elegància verbal. I al nostre país, a la nostra minsa diplomàcia, als nostres polítics, potser per la pressió electoral diària, els agrada més el soroll, potser la confrontació amb la corresponent dosi de rauxa. I a curt termini, com s’està veient, tot plegat entra en una dinàmica que acaba finalment en una frustració general.

Espero que finalment es trobi el camí més adient, s’aprengui dels errors, ja que no hi ha un altre camí que fer les coses millor que no s’han fet fins ara. Aquesta és la meva opinió. Que no és de cap manera anti-res. Ans al contrari.

RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu