Busos híbrids

Ben convenient l’article “TMB estrena autobusos híbrids articulats de 18 metres” (Viure, 11/V/2016). Agafo sovint el 7. No fem l’itinerari amb menys temps. No estem menys estona a pujar i a baixar. No estem més ben posats dins el bus. No anem més amples i còmodes. De les quatre portes que té, la segona des de davant tant la fem servir per baixar com per pujar; sovint complicat. Hi ha força seients, però llavors l’espai de circulació s’ha reduït. Quan davant les portes hi ha rengles de seients complets manca espai. Hi ha qui es queda aturat entre la segona i tercera porta sense deixar que ens belluguem –el rètol ja diu que no ho fem– i d’altres vénen de més enrere per sortir per la segona porta. L’efecte sovint és de mig bus ben ple al davant, i de la meitat enrere mig buit.

Proposta: per què no fem servir les portes dels extrems per pujar i deixem les centrals per baixar? Recordem les plataformes dels busos d’abans que encabien força persones que poc a poc anaven pagant els tiquets.