La nostra policia

Volem estructures d’Estat, i la primera que vam tenir va ser la policia de la Generalitat, sí, ja la tenim escampada per tot Catalunya. Ha resultat una policia nova i això té un preu, encerts i fracassos com tot el que es comença; l’aprenentatge i l’experiència no s’improvisen, però la sorpresa més gran del col·lectiu policial –crec jo– és que la seva feina estigui sotmesa a debat públic de manera continuada, tothom s’atreveix a jutjar el cos, tant si obté un èxit com un error.

És sabut per tothom que en un sistema democràtic són el Govern i el Parlament qui donen les directrius per al funcionament del cos policial i els qui tenen el poder de controlar la seva operativitat. El que no podem és demanar a la nostra policia que faci la seva feina com cal en el control d’aldarulls i altres problemes similars, i al mateix temps prendre-li les eines per fer-ho correctament, com les pilotes de goma, els gasos lacrimògens o les mànegues d’aigua, etcètera, i per contra els manifestants els poden llançar contenidors, pedres, còctels molotov i altres delicadeses.

Fem enfrontar la policia contra una gent a qui se’ls en refot l’ordre i la propietat o els béns dels pobres ciutadans. Trenquen cadires, taules, vidres d’aparadors, i, si es deté algun d’aquests destralers, aleshores acusen la força pública d’abús de poder, de prepotència. Poden 200 o 300 okupes fer trontollar el Govern català? Si és així, ho tenim molt malament davant les perspectives d’un Estat propi.

GALO BALL RATÉS

Igualada