Desconfiança judicial

Comentava Enric Juliana en el seu article “Postal d’Etiòpia” (Política, 2/VIII/2016) que l’advocacia de l’Estat (encapçalada per Marta Silva, exsecretària de la junta directiva del Real Madrid amb Florentino Pérez i filla de l’exministre franquista Federico Silva Muñoz) suggeria a l’Executiu espanyol l’adopció de mesures molt dràstiques i suficients perquè la Fiscalia actués pel delicte de desobediència, i en especial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

El Tribunal Constitucional, per la seva part, ha suspès cautelarment la votació del ple del Parlament català de secessió amb Espanya, deixant per més endavant les mesures penals contra Carme Forcadell (possiblement fins que hagi passat l’11 de setembre) ja que no s’ha volgut fabricar un màrtir abans de la Diada. D’altra banda, la Fiscalia de Madrid ha demanat a la jutgessa del jutjat 32 d’instrucció de Madrid revocar l’auto de processament del PP per l’esborrat de dos ordinadors de l’extresorer Bárcenas, al·legant que no es pot acusar el PP de danys “per no haver establert un model d’organització i gestió adequat”.

Diferents vares de mesurar que certifiquen el malestar dels jutges i dels ciutadans en dues enquestes realitzades el 2016; una elaborada per Transparency Internacional España, en la qual tres quartes parts dels jutges i magistrats en actiu pensen que el Consell General del Poder Judicial no defensa suficientment la independència que se li suposa, i l’altra basada en l’informe de la Comissió Europea, en la qual el 56% dels espanyols considera dolenta o molt dolenta la independència dels tribunals i dels jutges, i que el primer motiu de la desconfiança ciutadana són les pressions polítiques del govern.

ANTONI VILANOVA

Barcelona