C’s i l’independentisme

La crònica de Carmen del Riego (“Rivera allarga la mà a Rajoy però l’insta a afrontar la investidura”, Política, 4/VIII/2016) i l’anàlisi d’Enric Juliana (“Rivera estima l’autonomia”, Política, 4/ VIII/2016) s’han de llegir com un tot. “C’s continua en l’abstenció i no canviarà al sí, però s’ha compromés amb Rajoy a negociar en el futur els grans temes d’Espanya, des dels pressupostos al problema català”, llegim a la crònica. Mentre a l’anàlisi llegim: “El cercle de fundadors del partit (C’s), on destaca la veu del professor Francesc de Carreras, voldria veure Ciutadans en un govern de concentració nacional amb dues tasques prioritàries: garantir la unitat d’Espanya i trencar la crisma a l’independentisme català”.

O sigui, C’s voldria resoldre el problema català trencant la crisma a l’independentisme. De moment, ja ha començat donant un categòric no al grup parlamentari de CDC al Congrés dels Diputats. I com ens recorda l’esmentada crònica, Rajoy ha dit que “la caminada més llarga comença sempre amb el primer pas”, després de la trobada amb Rivera.

Seria agosarat i probablement injust extreure la conclusió que l’èxit de C’s a Espanya respon al desig entre els seus electors de trencar la crisma a l’independentisme català, però la pregunta realment important és quants dels votants de C’s a Catalunya comparteixen aquest desig.

JOAN ENRIC NEBOT

Celrà