Metges en precari

Ens hem tornat bojos? Hem perdut el seny? Com permetem que hi hagi metges, amb una preparació excel·lent i que viuen pel pacient, que estiguin infravalorats, i molts, a més, instal·lats en la precarietat? Contractes porqueria –de mes en mes– per aquests meritoris professionals, que es desviuen per nosaltres. Fan més hores que un rellotge. I tot amb bones cares, perquè el pacient no pagui els plats trencats.

La sanitat pública pateix un daltabaix econòmic. Però em sorprèn que a l’article “Metges sobradament precaris” (Tendències, 5/VIII/2016), ningú no assenyali el Govern. No té cap dret el Govern de tallar les ales a l’exercici del metge. De retallar proves diagnòstiques. Clausurar quiròfans. Prejubilar facultatius. I condemnar-los a la misèria, quan s’ho mereixen tot.

És absolutament inadmissible i esdevé un greuge comparatiu davant malbarataments milionaris del Govern destinats a ambaixades, a noves estructures d’Estat... Quina vergonya més gran!

C. VILLAR PEREARNAU

Barcelona