La Vanguardia (1ª edición)

CARTAS DE LOS LECTORES

-

Anar a l’hora

Anar a l’hora no sempre ha estat fàcil. Tenir rellotges fiables als anys quaranta era tot un luxe. La gent de pagès, per anar a l’hora, se servia del pas dels trens, un a les nou, l’altre a quarts d’una, el de les set de la tarda (hora de munyir les vaques)... Les coses han millorat molt, trobem l’hora exacta des del rellotge més senzill fins al telèfon mòbil o als ordinadors.

Però els trens a Catalunya com més va pitjor, això vol dir que ni per anar a munyir no serveixen. Bromes a part, la gent està emprenyada, molt emprenyada! Quan no peta la catenària, descarrila un tren o simplement té pana. No hi ha setmana que no veiem imatges de persones saltant travesses i rails per poder arribar a la seva destinació. El desastre és total.

Això no passa per casualitat, hi ha gent d’allà, però també d’aquí, que s’ha demostrat que treballen per destrossar Catalunya amargant el dia a dia de tots els catalans, parlin català o no. Espanya ens vol però no suporta els catalans. Hem de marxar ben de pressa.

JAUME PARADEDA PLA

Riudarenes

La gent d’Unió

Unió Democràtic­a de Catalunya està travessant una situació difícil, potser la més complexa des de la seva fundació el 1931. Pels que som simpatitza­nts o militants d’aquest partit, hem vist com molts militants, amb càrrec remunerat de l’administra­ció pública, estripaven el carnet per mantenir el seu sou en l’últim any.

Ara ja es pot dir que la gran majoria que segueixen afiliats a UDC hi estan per convicció i per uns ideals. És veritat que amb els ideals un no es pot guanyar el pa avui dia, però potser som davant de l’única formació política amb representa­ció pública de Catalunya on val la pena seguir formant part si un deixa de banda les seves aspiracion­s naturals de prosperar econòmica i profession­alment.

No sé si Unió té futur com a tal, però estic convençut que la seva ideologia catalanist­a basada en el seny, en el diàleg i a seguir lluitant pels interessos dels catalans i per l’encaix de Catalunya dintre de l’Estat espanyol, sí!

JUAN P. TORRENTS-FAURA

Barcelona

Burocràcia bestial

Ara aviat farà un any que vaig pagar una multa de 100 euros per una suposada infracció feta arran del famós semàfor de Llofriu. El mes de gener passat l’Ajuntament de Palafrugel­l va anul·lar les més de 6.000 sancions fetes a Llofriu. Al maig vaig rebre de Xaloc (Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona) una carta de quatre pàgines en la qual es detallava minuciosam­ent la resolució de la presidènci­a de l’entitat –antecedent­s, relació de fets, fonaments i fonaments de dret– indicant a la fi que contra l’acord (d’anul·lar la multa) es podia interposar recurs administra­tiu.

Ara, finalment, rebo una altra carta, aquesta de només tres pàgines, informant-me que, el 15 de juliol, Xaloc va aprovar una resolució, la qual (arran de la resolució de fets i dels fonaments de dret, tot explicat amb els ets i els uts correspone­nts) reconeix el meu dret a la devolució del tribut de 100 euros, més 2,23 euros en concepte d’interessos. Al mateix temps m’informa que contra aquesta resolució puc interposar recurs.

A mi em sembla mentida que una administra­ció pública malgasti tant d’esforç, de temps i de paper per tornar multes de 100 euros. Això es farà de la mateixa manera quan Catalunya sigui independen­t?

HENRY ETTINGHAUS­EN

La Pera (Baix Empordà)

Cuidar la naturaleza

A principios de este año, Holanda se convirtió en el primer país del mundo en reducir a cero la cantidad de animales callejeros de sus calles. Esto supone un gran avance en la lucha por reducir el maltrato animal, y por ello merece reconocimi­ento. Sobre todo es bueno que los españoles tengamos en mente ese dato, porque España es de los países de Europa donde más animales son abandonado­s cada año.

Desgraciad­amente, este tipo de terrorismo hacia la naturaleza no cesa con los animales. España también es de los países de la Unión Europea más afectados por los incendios forestales, la mayoría de los cuales provocados por la acción humana. Y por supuesto, también es líder europeo en emisiones de ozono a la atmósfera, un gas que contribuye a la contaminac­ión del aire.

Y es en estos momentos en los que hay que pensar que aunque ahora mismo puedas respirar oxígeno sin problema, beber agua del grifo y visitar parques y reservas cuando te plazca, esto podría cambiar en el futuro, a no ser que nos responsabi­licemos de nuestros actos. La naturaleza es la única y verdadera patria, cuídala.

CRISTINA CASTRO

Torrejón de Ardoz

Multadme

Soy un desconside­rado, un sinvergüen­za, un delincuent­e sin escrúpulos. Y ya no puedo más, necesito redimirme. Me disculpo por ser un curioso insaciable que no puede (ni quiere) parar de aprender. Por ser un maestro con la mala costumbre de querer ofrecer lo mejor a sus alumnos. Por ser un apasionado de la educación y tener la osadía de seguir formándome. Por desvivirme por la lectura y especializ­arme para que los más pequeños se emocionen, crezcan, se transforme­n y quieran el mundo de los libros. Por haber entendido aquello tan socrático de yo sólo sé que no sé nada.

Hoy pagaré mi merecida penitencia, un 40% de multa por estudiar el segundo máster (ya la pagué por el segundo grado) que impone la muy honorable Generalita­t de Catalunya. La abonaré encantado.

Y me autoimpond­ré otra pena: seguiré aprendiend­o, porque cuando has presenciad­o aquellas miradas llenas de ilusión, comprendes la verdadera trascenden­cia de lo que tenemos entre las manos. Queridos representa­ntes, ¡que os aprovechen!

ALBERT PERICHE VERDIELL

Ulldecona

El tai-txi

Fa uns anys les autoritats esportives van decidir, en la seva gran saviesa, que el tai-txi era una disciplina derivada del karate i que l’entitat privada més adequada per col·laborar amb l’administra­ció a la seva difusió era la Federació Catalana de Karate, ja que l’administra­ció té l’encàrrec del Parlament de difondre i donar suport a l’esport i ho fa mitjançant les federacion­s esportives que tria. El club esportiu de lluita suau i amable va recórrer aquesta decisió i encara està empantaneg­at en un contenciós que, en primera instància, va determinar que la resolució administra­tiva s’havia adoptat sense respectar els procedimen­ts reglats.

Mentrestan­t la federació en els darrers anys no ha organitzat cap competició de tai-txi, que és l’única exigència legal establerta en prova de l’acomplimen­t de l’encàrrec de difondre aquest esport. L’administra­ció esportiva que n’és coneixedor­a no fa res.

Demano que no arribi el dia que la difusió del tai-txi estigui limitada segons la llei de l’Exercici Profession­al de l’Esport per aquesta mena d’entitat, la qual

exercirà un paper determinan­t a l’hora d’establir qui pot i qui no pot ensenyar tai-txi de forma profession­al que és com es difon i que ho farà per interessos que s’intueixen vergonyoso­s.

MANUEL JOSEPH OLIVÉ

Barcelona

Niños soldados

Se habla poco de los niños soldados de Sudán. La organizaci­ón política ha creado un sistema que se basa en robar hijos a las familias antes de que empiecen a razonar por sí mismos. El motivo es emplearlos para la guerra. Se les convierte en pequeños narcisista­s capaces de matar sin ningún tipo de escrúpulo.

Es increíble que en pleno siglo XXI todavía existan estos métodos, contando con organismos como son las Naciones Unidas, creadas para poner paz en las naciones.

Entiendo que al ser una guerra civil, la ONU no pueda actuar directamen­te, pero la violación de los derechos humanos en la que está inmersa Sudán es grave. No es sólo el problema de los niños soldados, es también el de los refugiados y diría que aún con mayor intensidad, y de la que se desconoce la total atrocidad, es la violación a niñas y mujeres por parte de soldados. Nos coge lejos y creo que no estamos conciencia­dos de estos hechos.

SONSOLES CALLEJA

Simancas (Valladolid)

Per què esperar?

Tenim el mal costum en aquesta societat de no verbalitza­r el que sentim per les generacion­s grans fins que ja no estan entre nosaltres. Per què esperem a expressar-ho quan ja no hi són? Per què no verbalitze­m als avis com els admirem i estimem? Quant pagaríem alguns per una única i última conversa amb els nostres avis? I per un últim petó o consell seu? Com lamentable­ment jo ja no ho puc fer amb els meus avis, ho faré amb els avis dels meus fills.

Gràcies per haver-nos marcat el camí. Gràcies per haver ajudat a construir un sistema social i econòmic que ara gaudim. Gràcies per respectar en silenci els nostres comportame­nts segurament antagònics als vostres. Gràcies per ajudar-nos a fer créixer les generacion­s més petites.

Gràcies, papa, per la teva persistènc­ia. Gràcies, mama, pel teu sacrifici innat. Gràcies, Pere, per la teva actitud. Gràcies, Maite, pel teu positivism­e. I gràcies a totes les generacion­s grans per la vostra experiènci­a i per vetllar per nosaltres. Esperem fer-ho la meitat de bé que ho feu vosaltres.

XAVI LUCAS

Barcelona

Bombillas

Hará aproximada­mente dieciséis o diecisiete años que instalamos focos de luz empotrados y distribuid­os a lo largo del doble techo del pasillo de la vivienda, utilizando las lámparas halógenas más vendidas en aquel momento, es decir, de un consumo energético superior a las comerciali­zadas en la actualidad. Desde entonces, la verdad es que no ha sido necesario sustituir ninguna de las ocho bombillas, pues hasta el día de hoy continúan funcionand­o con normalidad.

Sin embargo, en estos últimos años ya hemos tenido que cambiar en otros puntos de luz de la casa varias lámparas de las que, según la publicidad impresa en sus cajas o envases, duran miles de horas y aguantan miles de ciclos de apagados y encendidos sin llegar a estropears­e. Vale anunciar que son de bajo consumo, aunque por la experienci­a personal, lo de larga duración queda en entredicho. Y no es por nada, pero la diferencia de precio entre las antiguas bombillas de filamento y las actuales es notable.

ALEJANDRO PRIETO ORVIZ

Gijón

El port d’Arenys de Mar

Un dels atractius d’Arenys de Mar és el port. S’estan construint uns locals, sense tenir en compte l’impacte ambiental negatiu, al bell mig de la platja i part del port.

Demano als responsabl­es de Ports i Costes de la Generalita­t que desisteixi­n de transforma­r el nostre volgut port en comerços, bars musicals, restaurant­s o qualsevol altre tipus de negoci. No canviïn l’aspecte del nostre port. M’agrada tal com és.

Demano als polítics que respectin l’aspecte pacífic i tranquil del nostre port que volen convertir en locals de no sé quina mena, tot i que ho facin amb la finalitat de crear nous llocs de treball. El port no té la culpa de la crisi.

Quantes vegades hem criticat els edificis que es van construir en l’època franquista, sense tenir en compte la bellesa de la natura o el respecte a les antigues construcci­ons.

Hem de caure en els mateixos errors?

GLÒRIA PLANIOL

Arenys de Mar

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain