CARTAS DE LOS LECTORES

Anar a l’hora

Anar a l’hora no sempre ha estat fàcil. Tenir rellotges fiables als anys quaranta era tot un luxe. La gent de pagès, per anar a l’hora, se servia del pas dels trens, un a les nou, l’altre a quarts d’una, el de les set de la tarda (hora de munyir les vaques)... Les coses han millorat molt, trobem l’hora exacta des del rellotge més senzill fins al telèfon mòbil o als ordinadors.

Però els trens a Catalunya com més va pitjor, això vol dir que ni per anar a munyir no serveixen. Bromes a part, la gent està emprenyada, molt emprenyada! Quan no peta la catenària, descarrila un tren o simplement té pana. No hi ha setmana que no veiem imatges de persones saltant travesses i rails per poder arribar a la seva destinació. El desastre és total.

Això no passa per casualitat, hi ha gent d’allà, però també d’aquí, que s’ha demostrat que treballen per destrossar Catalunya amargant el dia a dia de tots els catalans, parlin català o no. Espanya ens vol però no suporta els catalans. Hem de marxar ben de pressa.

JAUME PARADEDA PLA

Riudarenes

La gent d’Unió

Unió Democràtica de Catalunya està travessant una situació difícil, potser la més complexa des de la seva fundació el 1931. Pels que som simpatitzants o militants d’aquest partit, hem vist com molts militants, amb càrrec remunerat de l’administració pública, estripaven el carnet per mantenir el seu sou en l’últim any.

Ara ja es pot dir que la gran majoria que segueixen afiliats a UDC hi estan per convicció i per uns ideals. És veritat que amb els ideals un no es pot guanyar el pa avui dia, però potser som davant de l’única formació política amb representació pública de Catalunya on val la pena seguir formant part si un deixa de banda les seves aspiracions naturals de prosperar econòmica i professionalment.

No sé si Unió té futur com a tal, però estic convençut que la seva ideologia catalanista basada en el seny, en el diàleg i a seguir lluitant pels interessos dels catalans i per l’encaix de Catalunya dintre de l’Estat espanyol, sí!

JUAN P. TORRENTS-FAURA

Barcelona

Burocràcia bestial

Ara aviat farà un any que vaig pagar una multa de 100 euros per una suposada infracció feta arran del famós semàfor de Llofriu. El mes de gener passat l’Ajuntament de Palafrugell va anul·lar les més de 6.000 sancions fetes a Llofriu. Al maig vaig rebre de Xaloc (Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona) una carta de quatre pàgines en la qual es detallava minuciosament la resolució de la presidència de l’entitat –antecedents, relació de fets, fonaments i fonaments de dret– indicant a la fi que contra l’acord (d’anul·lar la multa) es podia interposar recurs administratiu.

Ara, finalment, rebo una altra carta, aquesta de només tres pàgines, informant-me que, el 15 de juliol, Xaloc va aprovar una resolució, la qual (arran de la resolució de fets i dels fonaments de dret, tot explicat amb els ets i els uts corresponents) reconeix el meu dret a la devolució del tribut de 100 euros, més 2,23 euros en concepte d’interessos. Al mateix temps m’informa que contra aquesta resolució puc interposar recurs.

A mi em sembla mentida que una administració pública malgasti tant d’esforç, de temps i de paper per tornar multes de 100 euros. Això es farà de la mateixa manera quan Catalunya sigui independent?

HENRY ETTINGHAUSEN

La Pera (Baix Empordà)

Cuidar la naturaleza

A principios de este año, Holanda se convirtió en el primer país del mundo en reducir a cero la cantidad de animales callejeros de sus calles. Esto supone un gran avance en la lucha por reducir el maltrato animal, y por ello merece reconocimiento. Sobre todo es bueno que los españoles tengamos en mente ese dato, porque España es de los países de Europa donde más animales son abandonados cada año.

Desgraciadamente, este tipo de terrorismo hacia la naturaleza no cesa con los animales. España también es de los países de la Unión Europea más afectados por los incendios forestales, la mayoría de los cuales provocados por la acción humana. Y por supuesto, también es líder europeo en emisiones de ozono a la atmósfera, un gas que contribuye a la contaminación del aire.

Y es en estos momentos en los que hay que pensar que aunque ahora mismo puedas respirar oxígeno sin problema, beber agua del grifo y visitar parques y reservas cuando te plazca, esto podría cambiar en el futuro, a no ser que nos responsabilicemos de nuestros actos. La naturaleza es la única y verdadera patria, cuídala.

CRISTINA CASTRO

Torrejón de Ardoz

Multadme

Soy un desconsiderado, un sinvergüenza, un delincuente sin escrúpulos. Y ya no puedo más, necesito redimirme. Me disculpo por ser un curioso insaciable que no puede (ni quiere) parar de aprender. Por ser un maestro con la mala costumbre de querer ofrecer lo mejor a sus alumnos. Por ser un apasionado de la educación y tener la osadía de seguir formándome. Por desvivirme por la lectura y especializarme para que los más pequeños se emocionen, crezcan, se transformen y quieran el mundo de los libros. Por haber entendido aquello tan socrático de yo sólo sé que no sé nada.

Hoy pagaré mi merecida penitencia, un 40% de multa por estudiar el segundo máster (ya la pagué por el segundo grado) que impone la muy honorable Generalitat de Catalunya. La abonaré encantado.

Y me autoimpondré otra pena: seguiré aprendiendo, porque cuando has presenciado aquellas miradas llenas de ilusión, comprendes la verdadera trascendencia de lo que tenemos entre las manos. Queridos representantes, ¡que os aprovechen!

ALBERT PERICHE VERDIELL

Ulldecona

El tai-txi

Fa uns anys les autoritats esportives van decidir, en la seva gran saviesa, que el tai-txi era una disciplina derivada del karate i que l’entitat privada més adequada per col·laborar amb l’administració a la seva difusió era la Federació Catalana de Karate, ja que l’administració té l’encàrrec del Parlament de difondre i donar suport a l’esport i ho fa mitjançant les federacions esportives que tria. El club esportiu de lluita suau i amable va recórrer aquesta decisió i encara està empantanegat en un contenciós que, en primera instància, va determinar que la resolució administrativa s’havia adoptat sense respectar els procediments reglats.

Mentrestant la federació en els darrers anys no ha organitzat cap competició de tai-txi, que és l’única exigència legal establerta en prova de l’acompliment de l’encàrrec de difondre aquest esport. L’administració esportiva que n’és coneixedora no fa res.

Demano que no arribi el dia que la difusió del tai-txi estigui limitada segons la llei de l’Exercici Professional de l’Esport per aquesta mena d’entitat, la qual

exercirà un paper determinant a l’hora d’establir qui pot i qui no pot ensenyar tai-txi de forma professional que és com es difon i que ho farà per interessos que s’intueixen vergonyosos.

MANUEL JOSEPH OLIVÉ

Barcelona

Niños soldados

Se habla poco de los niños soldados de Sudán. La organización política ha creado un sistema que se basa en robar hijos a las familias antes de que empiecen a razonar por sí mismos. El motivo es emplearlos para la guerra. Se les convierte en pequeños narcisistas capaces de matar sin ningún tipo de escrúpulo.

Es increíble que en pleno siglo XXI todavía existan estos métodos, contando con organismos como son las Naciones Unidas, creadas para poner paz en las naciones.

Entiendo que al ser una guerra civil, la ONU no pueda actuar directamente, pero la violación de los derechos humanos en la que está inmersa Sudán es grave. No es sólo el problema de los niños soldados, es también el de los refugiados y diría que aún con mayor intensidad, y de la que se desconoce la total atrocidad, es la violación a niñas y mujeres por parte de soldados. Nos coge lejos y creo que no estamos concienciados de estos hechos.

SONSOLES CALLEJA

Simancas (Valladolid)

Per què esperar?

Tenim el mal costum en aquesta societat de no verbalitzar el que sentim per les generacions grans fins que ja no estan entre nosaltres. Per què esperem a expressar-ho quan ja no hi són? Per què no verbalitzem als avis com els admirem i estimem? Quant pagaríem alguns per una única i última conversa amb els nostres avis? I per un últim petó o consell seu? Com lamentablement jo ja no ho puc fer amb els meus avis, ho faré amb els avis dels meus fills.

Gràcies per haver-nos marcat el camí. Gràcies per haver ajudat a construir un sistema social i econòmic que ara gaudim. Gràcies per respectar en silenci els nostres comportaments segurament antagònics als vostres. Gràcies per ajudar-nos a fer créixer les generacions més petites.

Gràcies, papa, per la teva persistència. Gràcies, mama, pel teu sacrifici innat. Gràcies, Pere, per la teva actitud. Gràcies, Maite, pel teu positivisme. I gràcies a totes les generacions grans per la vostra experiència i per vetllar per nosaltres. Esperem fer-ho la meitat de bé que ho feu vosaltres.

XAVI LUCAS

Barcelona

Bombillas

Hará aproximadamente dieciséis o diecisiete años que instalamos focos de luz empotrados y distribuidos a lo largo del doble techo del pasillo de la vivienda, utilizando las lámparas halógenas más vendidas en aquel momento, es decir, de un consumo energético superior a las comercializadas en la actualidad. Desde entonces, la verdad es que no ha sido necesario sustituir ninguna de las ocho bombillas, pues hasta el día de hoy continúan funcionando con normalidad.

Sin embargo, en estos últimos años ya hemos tenido que cambiar en otros puntos de luz de la casa varias lámparas de las que, según la publicidad impresa en sus cajas o envases, duran miles de horas y aguantan miles de ciclos de apagados y encendidos sin llegar a estropearse. Vale anunciar que son de bajo consumo, aunque por la experiencia personal, lo de larga duración queda en entredicho. Y no es por nada, pero la diferencia de precio entre las antiguas bombillas de filamento y las actuales es notable.

ALEJANDRO PRIETO ORVIZ

Gijón

El port d’Arenys de Mar

Un dels atractius d’Arenys de Mar és el port. S’estan construint uns locals, sense tenir en compte l’impacte ambiental negatiu, al bell mig de la platja i part del port.

Demano als responsables de Ports i Costes de la Generalitat que desisteixin de transformar el nostre volgut port en comerços, bars musicals, restaurants o qualsevol altre tipus de negoci. No canviïn l’aspecte del nostre port. M’agrada tal com és.

Demano als polítics que respectin l’aspecte pacífic i tranquil del nostre port que volen convertir en locals de no sé quina mena, tot i que ho facin amb la finalitat de crear nous llocs de treball. El port no té la culpa de la crisi.

Quantes vegades hem criticat els edificis que es van construir en l’època franquista, sense tenir en compte la bellesa de la natura o el respecte a les antigues construccions.

Hem de caure en els mateixos errors?

GLÒRIA PLANIOL

Arenys de Mar