Sant Antoni de Calonge

Sant Antoni de Calonge és un lloc on normalment es respira tranquil·litat. Però aquest estiu una atracció de plàstic grandiosa i acolorida ha vingut a envair-lo, omplint la platja de gent, crits i també de nens que s’ho miren tristament de lluny sense poder-s’ho pagar...

Això m’ha fet pensar que fa anys en una illa grega gens turística, i concretament en un barri de pescadors vora el mar on no es podia arribar en vehicle, els nanos jugaven al carrer i el lloc es conservava tranquil i amb el mateix aspecte que havia tingut durant segles. Allà hi havia un petit hotel on s’arribava per una gran escala que donava accés al barri, però un dia l’amo va decidir ampliar el negoci i sense pensar-s’ho gaire se la va carregar fent-hi una rampa per la qual poder fer entrar les maletes i la gent amb cotxe. Les estrangeres que vivíem allà, conscients de la qualitat de vida d’aquell entorn, vam unirnos per parlar amb les dones grans, que tenien influència i eren respectades. Elles, sàviament, van intuir que aquell petit canvi en l’entorn podia ser el primer pas per a l’inici o el final de tot... Es van reunir amb l’hoteler i les autoritats i van aconse-

guir fer-li refer l’escala. En aquell indret encara avui els nanos continuen jugant lliures i descalços.

Aquí els ancians encara no són apreciats com a persones sàvies, però si més no tenim una gran dita: la unió fa la força. Què, us animeu amb mi a defensar la tranquil·litat d’aquest preciós indret?

NÚRIA CAMINAL GUILLÉN Sant Antoni de Calonge