Ser pagès

Cada estiu, quan la sequera és més forta, surt el tema de la contaminació de l’aigua, ja que aquesta es troba en un nivell baix. Sempre es mira cap a la pagesia com a principal responsable.

L’aigua és un bé de tots i el seu consum desmesurat en tots els sectors, no només en el de l’agricultura, fa que haguem de prendre consciència per redreçar aquest desequilibri.

Respecte a l’ús d’herbicides, tot pagès ha de tenir el certificat formatiu que el capacita i l’autoritza per a aquesta pràctica. Qui o què falla?

Els purins, l’altre gran debat. Sempre s’han utilitzat els fems i els purins com a adob orgànic. I ara, amb el llibre de dejeccions ramaderes, també està controlat. Potser molesta la pudor, per això mirem de minimitzarla: direcció del vent, enterrar-los més ràpid... Però algú es pregunta per les dejeccions humanes? Van a les depuradores, que en separen els diferents residus, però els sòlids, els fangs, també s’aboquen a la terra i el seu component és orgànic i químic. I la pudor encara és més forta.

No tot el blat de moro de l’Empordà és transgènic. Segons dades de la DUN del 2015, al Baix Empordà representava el 59,9% del total. La varietat que s’hi conrea està modificada només amb el gen del barrinador, perquè amb la tramuntana la destrossa és important; també per les lesions que provoca aquest cuc i que poden ser punt d’entrada d’un fong que causa greus problemes de salut als animals.

No tot és produir i guanyar diners, també hi ha responsabilitat. Els pagesos només som un 2% i gestionem el 90% del territori. No tothom és conscient de l’esforç que això comporta. Em sap greu tot el que està passant, però em dol per com ens tracten.

NÚRIA TOMÀS ALSINA

Parlavà