Optimisme i realitat

En una entrevista radiofònica, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, reconeix que la gent està desorientada i cansada i, com no pot ser d’altra manera, en culpa el Govern de Madrid per les dificultats que posa per culminar el procés. Igualment assenyala les disfuncions i diferències de criteri que els partits independentistes han mostrat moltes vegades públicament. Però també s’ha de dir, i Jordi Sánchez no ho comenta, que des de fa uns anys tots els partits favorables al procés, amb la seva entitat al capdavant, han estat massa optimistes i ens han volgut fer creure que tot plegat era cosa de poc temps i que gairebé ho teníem a tocar i fins i tot amb data de caducitat.

Però la realitat ha posat les coses al seu lloc. I, a peu de carrer, d’aquell optimisme que ens van contagiar i que per la Diada cada any era una injecció de moral, s’ha passat al realisme quotidià. Per molt que es doni la culpa a qui governa a la capital espanyola igualment, des del Govern, des del Parlament, no s’ha anat, segurament, amb la precaució ni amb la serenitat que hauria convingut.

I ara, la veritat, la gent, a part dels convençuts de mena, comença a pensar que potser les coses no s’han fet prou bé a Catalunya. El cansament que aprecia Jordi Sànchez existeix, i potser ha arribat l’hora de rectificar i fer les coses d’una altra manera, sobretot amb més prudència.

RAMON RIU CODINACH Suscriptor Manlleu