Sofriment

Senyor Murlanch, estic totalment d’acord amb l’exposició que fa a la seva carta (“Residencias geriátricas, 22/VIII/2016), en què descriu perfectament la situació en què es troben en algunes residències els àvis i àvies, uns vellets desvalguts deixats a la seva sort (o dissort), als quals, habitualment, una jove cuidadora tuteja com si fossin criatures petites que no saben el que volen i als qui cal fer obeir.

Ancians, sols i impotents, vegetant; persones tristes, que ploren el seu destí immediat: la mort, alliberadora de l’infern en què malviuen.

Però vostè, senyor Murlanch, com jo mateixa, sabem que en la societat occidental en la qual vivim, dels suposats drets humans, de la llibertat, de la democràcia, del progrés, s’abusa dels més dèbils amb fets que regiren els cors sensibles. Nens i joves accedeixen fàcilment a les drogues, s’ofereix turisme sexual o d’orfanats, sabent que implica degradació i cosificació dels infants més pobres, se’ls ineduca obligant-los a practicar la mendicitat o petits robatoris. No volem admetre que una societat que accepta horrors i injustícies flagrants i que, a més, s’autoenganya emmascarant el llenguatge és una societat malalta, inhumana i egoista.

Ens divertim molt i pensem molt poc, podria ser a l’inrevés algun dia?

M. DOLORS CANO

Barcelona