Vergonya a Reus

La gent de Reus som coneguts per la gran estima que tenim per la nostra ciutat, cofois de la seva història i el seu passat. Ens vantem de figures com el general Prim, els pintors Marià Fortuny i Josep Llovera, el poeta Joaquim Maria Bartrina, l’arquitecte Antoni Gaudí i tants altres fills de la nostra població. Del modernisme, dels teatres Fortuny i Bartrina, del palau Bofarull. De l’època de l’aiguardent, del Reus, París i Londres, de quan era capital de l’aviram, de la fruita seca, del vermut de Reus, etcètera. Però avui toca sentir vergonya, molta vergonya, perquè una ciutadana de Reus, de 81 anys, ha mort per la manca de subministrament elèctric. No val mirar a Madrid i a la companyia, perquè l’Ajuntament era coneixedor de la situació i li pagava l’aigua. I volen fer creure que, amb tants treballadors socials i la regidoria de Benestar Social coneixedors del cas de l’aigua, pensaven que la llum –que costa molt més– la podia pagar tranquil·lament? Per tan badocs ens prenen? No, senyors, no.

No, regidora. No, senyor alcalde. No tenen excusa. Potser per l’empresa només era un número de client, però per vostès era una ciutadana que estava sota la seva responsabilitat. Afrontin-la. Per desgràcia, avui no estic orgullós. Vergonya, Reus, vergonya!

CARLES IVAN BORRÀS

Reus