Legalitat i obediència

Sembla que en una societat democràtica legalitat i obediència haurien de conviure sense contradiccions, però aquest no és el nostre cas, ja que cada cop veiem més desobeir la legalitat sota un criteri basat en la democràcia. Llegint les cartes dels lectors de la setmana passada que fan referència a la desobediència, tot i que contenen opinions antagòniques, coincideixo amb l’opinió de totes.

Dilluns, Jordi Bufurull (“Mantenir la serenor”) ens aconsellava fer pinya amb el nostre Parlament, cosa que trobo del tot normal. Dimarts, Anna Ribes (“Deliri nacionalista”) ens deia que l’Estat espanyol tenia, enfront de la desobediència, la reacció normal d’un Estat de dret. Opinió gens discutible. Dimecres, Ramon Riu (“Política de qualitat”) deia que no sap com acabarà tot. Jo tampoc. Dijous, Josep Picas (“Camí únic i necessari”) es preguntava com es pot aconseguir la independència sense desobediència. Jo també m’ho pregunto. I divendres, Mercedes Surós (“Desobediència”) ens deia que les lleis són per complir-les. Cert.

Com que estic d’acord amb tots els lectors, em sembla que l’opinió més assenyada serà agafar una posició híbrida: obeir sempre que calgui i desobeir només quan sigui necessari.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO Subscriptor Barcelona