El nyap de l’Eixample

No està decidit del tot, però, pel que sembla, l’ordenació de l’entorn del temple de la Sagrada Família passarà per obrir una monumental avinguda que li doni accés des de la Diagonal. Quelcom semblant a l’avinguda de Reina Maria Cristina de Montjuïc i el MNAC, però en el cas que ens ocupa gens pertinent. Tal solució, a la meva manera de veureho, no aporta res, ni al temple, ni per descomptat a l’Eixample.

Ans al contrari, Gaudí no cercava per a la seva obra una visió frontal, sinó en escorç i, pel que fa a l’Eixample de Cerdà, quedarà maculat, sense remei, en pervertir-ne la trama. Personalment, penso que la intervenció que es faci, en cap cas, ha d’anar més enllà del carrer València. En conseqüència, pot ser tractant-se d’una senzilla plaça davant de la basílica, tal com va propugnar l’urbanista Josep Oliva i Casas o, sent més ambiciosos, es podria construir un recinte que, a la manera d’un enorme pati interior d’illa, apaivagués el temple del tràfec urbà i pogués esdevenir un espai serè de recolliment o de multitudinària joia.

IGNASI SANGENÍS VINTRÓ

Sant Cugat del Vallès