L’amic invisible
Si no hagués estat per la curosa educació que se m’havia inculcat pacientment per part de la família i l’escola, aquell horrorós gerro xinès amb calcomanies de dragons hagués impactat molt probablement al cap de qui, complint amb l’obligació de l’amic invisible, me l’havia endossat.
És un fet objectiu que, majoritàriament, els objectes que es regalen en aquesta moda d’importació anomenada amic invisible acaben sent massa sovint ben visibles enemics, ja que o bé directament són “carn de contenidor”, és a dir que van directament al rebuig, o, si els guardes, acaben sent un gran destorb ben visual (com en el cas de gerro xinès que deia abans ), encara que sigui simplement perquè ocupen un valuós espai en els massa petits habitatges moderns.
Es un fet objectiu, i està empíricament demostrat, que ni tan sols les bandes de l’Est que desvalisen totalment i amb gran eficàcia pisos no tenen la deferència en les seves intenses jornades laborals d’endur-se els objectes rebuts en el context d’un amic invisible.
Aquest fet ens hauria de fer reflexionar a tots, i poder arribaríem a la conclusió que per raons d’espai i, sobretot, raons de salut caldria eradicar certes modes recentment incorporades que acaben esdevenint un greu problema social.
MARTÍ GASSIOT
Barcelona