La Vanguardia (1ª edición)

L’amic invisible

-

Si no hagués estat per la curosa educació que se m’havia inculcat pacientmen­t per part de la família i l’escola, aquell horrorós gerro xinès amb calcomanie­s de dragons hagués impactat molt probableme­nt al cap de qui, complint amb l’obligació de l’amic invisible, me l’havia endossat.

És un fet objectiu que, majoritàri­ament, els objectes que es regalen en aquesta moda d’importació anomenada amic invisible acaben sent massa sovint ben visibles enemics, ja que o bé directamen­t són “carn de contenidor”, és a dir que van directamen­t al rebuig, o, si els guardes, acaben sent un gran destorb ben visual (com en el cas de gerro xinès que deia abans ), encara que sigui simplement perquè ocupen un valuós espai en els massa petits habitatges moderns.

Es un fet objectiu, i està empíricame­nt demostrat, que ni tan sols les bandes de l’Est que desvalisen totalment i amb gran eficàcia pisos no tenen la deferència en les seves intenses jornades laborals d’endur-se els objectes rebuts en el context d’un amic invisible.

Aquest fet ens hauria de fer reflexiona­r a tots, i poder arribaríem a la conclusió que per raons d’espai i, sobretot, raons de salut caldria eradicar certes modes recentment incorporad­es que acaben esdevenint un greu problema social.

MARTÍ GASSIOT

Barcelona

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain