Gossos cotitzants

La senyora Fina Millán en la seva carta (“Cotización de perros”, 27/XII/2016) mostra preocupació davant la previsible dificultat econòmica que pot esdevenir-se a Espanya per fer front als pagaments de les jubilacions. De ben segur que no és l’ única. Però la proposta de fer cotitzar els gossos com una solució per tal de garantir les futures pensions em sembla surrealista. Tanmateix, qualifica la seva proposta de graciosa i ridícula. I té raó. Dedueixo que l’autora de tan insigne carta no té gos. Perquè si en tingués, sabria que els propietaris dels gossos paguem per la seva inscripció al cens de l’Ajuntament, per les vacunacions, els xips d’identificació, les desparasitacions i visites veterinàries, entre altres obligacions que comporten.

La solució de garantir les jubilacions passa per un augment de la natalitat i per un increment del nombre de treballadors que contribueixen al nostre sistema sanitari. Però la maternitat és una opció que cal respectar al igual que tenir una mascota. Ambdues opcions porten implícits uns deures i unes obligacions que no tothom vol o pot dur a terme. Si la seva opció prosperés, seria interessant que els nostres gossos poguessin ser tractats i operats en centres de la xarxa hospitalària així com tenir dret a una paga per part de l’Estat per la seva defunció.

PILAR DOMÈNECH

Sant Just Desvern