A l’escola fins als 18

La Vanguardia informa que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va declarar en una entrevista (“Escolarització obligatòria finsaels 18, el pla català”, Tendències, 27/XII/2016) que l’escolarització fins als 18 anys és una fita que no descarten aplicar en un futur. I que s’haurien de modificar moltes coses, de cara que els alumnes, en definitiva, surtin més formats sobretot amb l’objectiu de trobar feina, cada vegada més especialitzada i més complexa. El problema a Catalunya, però, és que tenim tendència a fer grans plans però que mai arriben a aplicar-se. I aquest em fa tot l’efecte que és un d’ells, ja que només cal veure l’esforç econòmic que representaria posar-lo en pràctica. I, per cert, només s’ha de comparar el que es voldria fer i fer una mirada a la realitat del sistema educatiu vigent a Catalunya i la molta precarietat que s’està veient.

La saturació de les aules a certs llocs torna a ser una realitat. La falta de professionals és innegable. El baix nivell d’inversions està passant factura. És molt bonic fer plans, molt interessant somiar i no dubto que s’ha de fer. Però sempre sense oblidar la realitat actual, que no és per estar-ne gaire orgullosos.

I penso que ara, més que escolaritzar fins als divuit, s’hauria d’augmentar els nivells de qualitat, dels quals ara mateix no podem fer gaires comparacions favorables. I que quedi clar que no parlo dels professionals.

RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu