A Xavier Corberó

“Hola! Soc Xavier Corberó, quan voleu venir?”. D’aquesta manera tant senzilla va contestar per telèfon la carta que li vaig enviar, com a portaveu del grup Seduïdes per Barcelona, per demanar-li, en nom de les 10 mestres jubilades que formem el grup, poder visitar la seva casa-taller-museu d’Esplugues de Llobregat. Un diumenge del mes de maig del 2015 vam trucar a casa seva. A partir d’aquest gest van començar, per a nosaltres, unes hores inoblidables que restaran per sempre en el nostre record.

La gentilesa i l’amabilitat amb què ens va acollir ens van fer sentir com si fóssim les persones més importants del món. Acompanyades per la dolça i discreta Midu, la seva companya, ens vam moure per la sorprenent casa amb la mateixa llibertat amb què ho fan els seus familiars.

Hi ha una anècdota que ens ha explicat gent de Nou Barris: als anys vuitanta, l’Ajuntament li va encarregar una escultura per col·locar-la a la plaça Sóller. Xavier Corberó va anar durant un temps a esmorzar als bars dels voltants per copsar l’opinió dels veïns. Va crear unes plaques geomètriques d’un pulcre marbre blanc que suren a l’estany de la plaça transmetent la seva bellesa a tothom qui s’hi acosta.

Xavier Corberó roman ja a l’eternitat diluït en els valors que l’han acompanyat durant la seva vida terrenal: sensibilitat, generositat, laboriositat, amor i glamur.

CARME BAZÁN LÁZARO

Barcelona