Lliçó exemplar

En sortir de treballar, vaig anar a buscar el cotxe. Anava contenta, feia només quatre dies que estrenava cotxe! No és un cotxe amb grans luxes, de fet és un utilitari molt corrent de segona mà. Però quan vaig arribar al lloc on l’havia aparcat, m’hi esperava una sorpresa: algú m’havia deixat una nota manuscrita, amb un nom i un telèfon, avisant-me que en l’intent d’aparcar el seu cotxe, havia colpejat lateralment el meu. Després d’observar que era un cop molt petit, però que destacava en un cotxe lluent, vaig trucar al telèfon. De seguida, des de l’altra banda de la línia, vaig reconèixer una veu no acostumada a parlar en català. Em va dir, que en uns moments, vindria al lloc on jo estava. I així va ser.

Des de la vorera vaig reconèixer Abubacarr, de pell negra, que farcia amb un somriure amable. Portava a la mà els papers per fer el tràmits de l’asseguradora.

De seguida vaig pensar en la sort que acabava de tenir. Feia moltes hores, quasi tota la meva jornada laboral, que havia ocorregut aquell petit accident. Ni tan sols ja, el seu cotxe estava aparcat al costat del meu. Ell em va dir que li havia sabut molt de greu provocar aquella petita destrossa. Em va explicar, també, que havia nascut a Gàmbia, i vaig deduir que segurament tenia una historia de vida molt més difícil que la meva. En els temps que corren, i pel seu origen immigrant, vaig pensar que segurament no tothom havia estat tan amable amb ell com ho havia estat ell amb mi. Va ser tota una lliçó i una bona experiència.

ANNA LÓPEZ ROMERO

Sant Cugat del Vallès