El lector expone A la nostra edat

La propera vegada que sentis les expressions “on vas a aquesta edat?”, o “val més que et quedis com estàs a aquesta edat que tens!”, o “a la nostra edat només toca aguantar i resignarse!”, o “total, a la nostra edat canviem pets per me...”, o, pitjor, “qui et voldrà a aquesta edat?”, si us plau, canvia de vorera, tapat les orelles, respira profundament o, millor, marxa i no contestis.

Les creences generalitzades de les pors als canvis, a “una certa edat”, estan empobrint una societat plena a vessar de persones amb talents, experiència, virtuts, per exportar als altres i a la comunitat. Estan tancant les possibilitat d’il·lusió i creativitat precisament a una edat en què és bàsic tenir-les per mirar el futur amb optimisme i no amb resignació.

Envellir no ha de ser anar tancant portes només perquè ja és tard, és anar obrint altres possibilitats, diferents, adequades al que en aquests moments necessitem, per viure amb esperança i amb dignitat i plenitud. Estan negant a la societat la possibilitat de rebre l’experiència, la coherència i la saviesa que s’aporta precisament, a una edat determinada, als altres.

Jo conec persones, molt properes i estimada alguna, que han tingut el valor d’enfrontar-se a la por del canvi, i a les negacions alienes per buscar una opció diferent de la renúncia i el conformisme de l’edat. Aquestes persones són, com diu el nostre estimat Carles Capdevila, els emprenedors. Els altres, els que t’aturen pel carrer i et diuen: “A la teva edat!”, són els emprenyadors.

Nosaltres decidim, on, com i què volem, la resta de la nostra edat!

IRIS SALA LLEAL

Vilablareix