No vull tenir fills

Tinc la sensació que s’atorga més credibilitat a una nena de deu anys que diu que vol ser mare que a una dona de 26 que diu que no vol ser-ho. Des de la meva experiència, avui dia, ser dona i dir que no vols ser mare és com ser mexicà i haver votat Trump.

Tothom et diu: “Tenir un fill és el millor que et pot passar a la vida, ja canviaràs d’opinió quan siguis més gran. Ara encara ets molt jove, d’aquí un temps el cos t’ho demanarà”. Jo tinc una sola resposta a aquests tòpics maternals: “O no!”.

Soc dona, tinc 26 anys i no vull tenir fills. Tant costa d’entendre? No vull dedicar la resta de la meva vida a una persona que dependrà de mi fins, com a mínim, els 18 anys, si tot va bé. Molts pensaran que soc egoista. Jo penso que vull viure la meva vida sense lligams ni obligacions maternals. No en tenim prou amb la feina, la hipoteca i les tasques de la llar, que a més a més, s’ha de tenir un fill.

LAURA PLANAS PLA

Terrassa