CARTAS DE LOS LECTORES

Purga política

Puigdemont prescinde de nuevo de cargos políticos por disentir. Esto está alcanzando ya la categoría de purga política. Si repasamos la historia, las purgas políticas siempre se produjeron en regímenes totalitarios, por lo tanto no parece que esto concuerde demasiado en nuestro ámbito.

Da la sensación de que el proceso está llegando a su fin, porque ya no da más de sí, y porque cada vez más miembros del Govern perciben su vulnerabilidad en cuanto a tener que rendir cuentas con su patrimonio, por los recursos empleados a tal fin hasta la fecha, y cuyo coste no está avalado por las leyes vigentes.

Parece que las consignas de nuestro president convencen cada vez a menos gente, incluso en su entorno. Pero cualquier conato de disensión es interpretado como una traición, que merece la suspensión de cargos políticos a quien la manifiesta.

JULIÁN MURLANCH

Barcelona

Es tracta de confiança

En la recta final del camí cap al referèndum, Puigdemont substitueix tres consellers, que per raons personals fan un pas al costat. Ara cadascú farà la seva lectura interessada d’aquests canvis, i ho farà en concordança amb la seva posició política.

Jo, que no sóc de cap partit, crec que la capacitat i preparació que té un candidat per ocupar un càrrec és condició necessària però no suficient. La condició suficient és la confiança, i al meu entendre avui Puigdemont transmet més confiança d’arribar tan lluny com pugui que no pas ahir.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO Subscriptor Barcelona

Tot comença l’1-O

Durant aquests últims mesos, a la política estatal s’ha parlat molt de diàleg entre el Govern català i l’espanyol, s’ha parlat de voluntats d’entesa, s’ha parlat de si l’Estat espanyol tenia algun oferiment per seduir Catalunya o de si el Govern català podia rebaixar la seva demanda secessionista. Potser obviem el més important de tot, i és que gran part de l’Estat espanyol ha votat el PP perquè tingui l’actuació que està tenint amb Catalunya, i defraudaria el seu electorat si fes una altra cosa. També obviem que al Govern català el seu electorat l’ha votat per poder fer la independència, i si fes una altra cosa també defraudaria als seus.

Així doncs, aquí ningú enganya ningú, que ja és molt! Ens agradi o no, tenim per primer cop a la història recent d’Espanya les dues posicions sobre la taula, com mai, sense ambigüitats ni excuses; ja era hora! És a partir de l’1-O que aquestes posicions s’hauran convertit en un autèntic i greu problema i serà aleshores quan, entre tots, Espanya i Catalunya l’haurem de solucionar democràticament com una societat moderna que som, amb igual responsabilitat, ja que serà d’igual importància per totes dues parts.

JORDI VIME

Barcelona

El millor del tramvia

No entenc la mania de dir que el tramvia és un transport dolent. Penso que és el millor transport públic que hi ha perquè reuneix el millor del metro i del bus. Com el metro, té molta capacitat: porta 400 persones per comboi, la meitat que el metro, però quatre vegades més que un bus, amb un cost de construcció i manteniment que és una fracció del d’un metro.

La velocitat és una mica menys que la del metro, però com el bus, el tram va en superfície i no es perd temps accedint a la parada. A més, el tramvia, anant per superfície, és molt més agradable d’utilitzar, no pateix la dolenta ventilació del metro. Es poden mirar aparadors des dels tramvies, és més fàcil ubicar l’itinerari perquè el relacionem amb la ciutat i veiem per on passen les vies, és més amable per la gent gran o persones amb mobilitat reduïda perquè no cal perdre temps en ascensors ni en treure rampes.

En definitiva, no entenc qui pot oposar-se a aquest magnífic transport públic.

ÁLVARO SÁNCHEZ OBREGÓN

Barcelona

Autònoms

La nova llei de Mesures Urgents del Treball Autònom comporta la constitució d’una subcomissió específica per continuar-hi treballant. En primer lloc, voldria que es considerés si és lògica la creació d’uns treballadors autònoms dependents, pel contrasentit entre autonomia i dependència.

Moltes empreses públiques i privades externalitzen alguns dels seus serveis propis en aquesta modalitat de contracte per evitar la seva inclusió en plantilla, inclús es dona el cas del subcontracte amb una altra empresa en què aquesta obliga els seus empleats a fer-se autònoms dependents.

Sembla que es vol relacionar la cotització a la Seguretat Social en funció dels seus beneficis i suprimir el dret de triar-ne la base. Caldria concretar la forma en la que un autònom jubilat pugui mantenir la pensió, en el cas de tenir contractat personal i continuar en actiu al seu negoci.

No s’ha de perdre de vista que entre els treballadors autònoms hi ha grans professionals liberals amb notables ingressos i joves emprenedors molt allunyats d’aquells que convé ajudar econòmicament i protegir.

FERRAN LLOPIS SARRIÓ Subscriptor Barcelona

Examinadores de tráfico

Siendo posiblemente un profesor de autoescuela en activo de los más veteranos, me tomo la facultad de pedir, sugerir e incluso exigir que se acabe cuanto antes el problemón gravísimo que tienen creado la Administración y los examinadores.

Por efecto colateral se está creando en el sector una crisis devastadora, tanto para los empresarios –autónomos o no–, profesores e, incluso de rebote, alumnos universitarios que aprovechan el parón estival para obtener su permiso de conducir.

A tal extremo llega la situación que van a tener que desaparecer muchas autoescuelas y, por consiguiente, la destrucción de cientos de puestos de trabajo.

Creo que la línea roja de paciencia y hartazgo se está rozando. Hagan una reflexión y tengan un poco de cordura, porque este sector, ya de por sí depauperado, si no se remedia está abocado al abismo.

ANTONIO NARVAEZ RIOS

Terrassa

Prevalença del castellà

L’altre dia la meva companya i jo vam anar a l’observatori Fabra a fer un sopar sota les estelles, del tot recomanable. En una de les xerrades adreçades a unes 25 persones que formaven el grup, el narrador, que havia iniciat el relat en català, va preguntar si tothom l’entenia. Solament una persona va dir que no, que era de Huelva. Aleshores el relat es va passar a fer en castellà. Algú va comentar que li semblava malament aquest gir lingüístic i jo li vaig dir que no, que no em semblava pas malament tenir aquesta deferència. Quina riquesa conèixer els dos idiomes, cosa que ens permet ser cortesos.

A posteriori, pensant-ho detingudament, crec que sí que hi ha una gran injustícia de veure’ns sotmesos a un idioma per tan sols una sola persona i caure en l’imperi idiomàtic a què estem tan

acostumats. Perquè la situació va venir propiciada pels organitzadors, per no anunciar que les explicacions es faran en un o altre idioma, cosa habitual en molts museus. Aleshores, la noia de Huelva hauria tingut l’opció de triar. Em dol també la poca sensibilitat d’aquesta noia, que, de ben segur, és extensible al posicionament de molts castellanoparlants que es creuen la prevalença de l’idioma. Com els organitzadors, que donen per fet aquest imperi.

IGNASI RODA Subscriptor Cerdanyola del Vallès

Los taxis en Sants

Desconozco quién fue el artífice que diseñó las llegadas y salidas de los taxis de la estación de Sants de Barcelona. Lo que sí sé es que salí de la estación un jueves a las 19 h, me subí en el taxi media hora después y no encaramos la avenida Roma hasta las 19.48 h. Media hora de espera y casi veinte minutos para rodear la plaza de los Països Catalans.

En un tramo de menos de 100 metros confluyen los taxis que llegan y los que se van, con todo lo que ello supone. Sigo sin entender cuál es la función de la plaza. ¡Y lo que me costó el taxi hasta que por fin pude llegar a casa! Quizás la próxima vez me salga más a cuenta contactar con un Cabify y acercarme andando a la calle Tarragona.

MERCEDES DE ALBERT

Barcelona

Educació mediàtica

Els tres últims mesos he estat impartint classes de llengua en un institut. Després d’haver assistit durant quatre dies a ponències i debats sobre educació mediàtica per a una societat crítica, em porten a compartir una reflexió: l’anàlisi crítica hauria de ser una matèria més? Hauria de tenir, com a mínim, un petit espai a l’aula? Si partim de la base que l’escola ha d’ajudar els alumnes a entendre el món, l’educació mediàtica hauria d’estar present a l’aula. Sembla clar.

Crec que, avui en dia, és necessari que els alumnes sàpiguen accedir a les fonts d’informació i ser capaços de posar-les en valor amb la resta d’informacions. Per tant, els hauríem de facilitar les eines necessàries per entendre el món, per reflexionar i perquè n’extreguin la seva pròpia actitud crítica.

En una societat com l’actual, on els mitjans de comunicació, la publicitat, les marques, etcètera, estan molt presents en el nostre dia a dia i ens poden arribar a influir a l’hora de prendre decisions, crec que seria bo no obviarho i deixar un espai a l’aula per poder entrar en contacte i començar a adquirir una visió crítica del que ens envolta. Si més no, reflexionem-hi.

GEMMA MONREAL

La Fatarella

Espifiar-la pel gluten

Tinc un fill de 15 anys, celíac i catòlic practicant. Diumenge passat ja em vaig quedar garratibat llegint el document que el 8 de juliol va publicar la Santa Seu i que deixava exclosos de practicar el sagrament de l’eucaristia les persones celíaques. Esperava una esmena, ja que trobo totalment fora de lloc una decisió d’aquest tipus, i mira per on, ha arribat per part de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Ja tremolo! En ella, es reafirma que les hòsties sense gluten són matèria invàlida per a l’eucaristia.

El director del secretariat de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE, Luis García Gutiérrez, precisa que hi ha dos tipus de celíacs: aquells amb total intolerància i els que sí toleren gluten en quantitats minses. Afegeix que en aquestes persones amb intole- rància total i que no poden prendre la forma consagrada, el sagrament s’haurà d’administrar bevent el vi. En el cas d’aquells que tenen tolerància, assenyala que existeixen unes formes de farina de blat que redueixen gran part del gluten i poden ser consagrades perquè rebin la comunió.

Anem a pams, però greu error al quadrat. Primer, la intolerància al gluten, més coneguda per celiaquia, no es mesura en graus de tolerància, malauradament és caixa o faixa. Segon, els menors òbviament no beuran pas vi del calze (hi ha un component higiènic extensible també als adults). papa Francesc: prego, aiuto!

JORDI MARBA I MARTI

Sant Cugat del Vallès

Cuerdas en la playa

Somos unas cuantas señoras de la tercera edad, o más bien de la cuarta, pues todas rondamos los 80 años, que nos gusta mucho bañarnos en la playa de la Barceloneta. El bus nos deja a pie de playa, la arena está limpísima. En fin, todo cómodo y perfecto, pero tenemos un problema: la entrada en el mar es perfecta, pues hace bajada, pero al salir hace subida y con nuestra poca estabilidad no podemos salir sin ayuda.

¿No podría el Ayuntamiento poner unas cuerdas, como ya han hecho en algunos pueblos del Maresme?

MARITÉ ESQUERDO

Barcelona

Recuerdos de la madre

Qué alegría leer las Cartas de los Lectores. Siempre tan alegres y emotivas. Por desgracia, no tengo ningún jersey de mi madre. Ella no hacía calceta pero siempre llevaba perlas, ya que decía que “hacen guapo”. Yo me pongo cada día una y pienso en ella como si fuera un jersey hecho por sus manos queridas.

SARA CASTELLVÍ DE SIMÓN Suscriptora Barcelona

Autobús insuficient

Visc al barri de Penitents, en una cruïlla de districtes, entre Horta, Gràcia i Sarrià. Pel que fa al transport públic, depenem únicament del bus 124. Aquest minibus ens connecta cada mitja hora o tres quarts, fins a les nou de la nit, amb la línia 3 del metro i amb la xarxa ortogonal d’autobusos. Però la seva millor virtut és que salva els 110 metres de desnivell.

És, per tant, una mena d’ascensor amb rodes. Per això és tant apreciat pel barri o pels que hi venen a treballar o estudiar. També pels residents com jo, que a més tenim problemes de mobilitat. Però com a ascensor té un problema: de pujada no para a la plaça Alfonso Comín.

Quan anava amb crosses a la clínica Quirón vaig demanar, a les reunions del consell de barri amb tècnics de TMB, que posessin una etiqueta pel 124 a la parada de la Quirón. No em van fer cas.

Ara jo i molts dels veïns del barri som més grans i amb més dificultats per pujar el desnivell. És molt demanar que habilitin la parada de bus de la Quirón per al bus 124 a més del bus 131?

PAU COMES I SOLÉ

Barcelona