El lector expone

Invasió de publicitat que incita al joc

L’Organització Mundial de la Salut reconeix la ludopatia com una malaltia; una incontrolable necessitat de jugar menyspreant les conseqüències negatives que comporten al malalt, entre elles el progressiu deteriorament del seu estat físic i mental i de les seves relacions familiars, socials i laborals. És una addicció, una addicció greu de la qual no és gens senzill sortir-ne.

És, per tant, vergonyant la quantitat de publicitat que apareix en els mitjans de comunicació que incita al joc. Cada vegada abunda més i cada cop es més fàcil jugar, apostar. No tant sols a partir de les màquines escurabutxaques, dels casinos, dels bingos... Ara es pot jugar des de casa fent ús del telèfon mòbil, d’internet... Aquesta realitat hauria de fer-nos plantejar quins interessos hi ha rere de tot plegat. Per què si en el seu moment és va prohibir promocionar a través dels mitjans l’alcohol i el tabac, no és fa el mateix amb la ludopatia? Perquè aquests interessos estan per sobre de l’ètica més elemental.

Tinc un familiar afectat per aquesta malaltia, és jove i les teràpies a què s’ha sotmès no li han solucionat el problema. Ha deixat d’estudiar, de treballar, s’ha apartat d’amics i familiars, fins i tot ha arribat al furt per poder seguir jugant. Malgrat tot, ell i tantes altres víctimes d’aquesta alteració del comportament, si miren la televisió, es poden trobar amb un constant bombardeig de publicitat (d’empreses privades i també per part de la mateixa Administració) amb missatges que frivolitzen el joc i inciten a jugar.

JOAN SIMÓ PEÑALVA

Sant Cugat del Vallès